BRUEL 2021 MARÇ

Autora: Maria Neus Payeras

SUMARI

ENTREVISTA A TONI CELIÀ TERRASSA

CARTELLS DE LA COVID-19.1ESO

A PLÀSTICA ENS HEM TRET LA MASCARETA…

DIEGO MENA INTERPRETA LA CLASSE DE DIBUIX TÈCNIC (2BATX)

UNA CASA SIN TECHO. 

SITUACIÓ DE LA SOCIETAT AFECTADA PER LA COVID-19

I TU, HO SAPS? CULTURA GENERAL A SA POBLA

ENTREVISTA A JAUME PERICÀS CRESPÍ

SANT ANTONI 2021…PER MEET!

CELEBRACIONS A L’IES CAN PEU BLANC

HO SABIES, AIXÒ?

L’HORT FLORIT DE CAN PEU BLANC

SANT JORDI 2020

TIK-TOK PER LA IGUALTAT

DONES, TRES GENERACIONS

LA INFLUÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS EN EL COMPORTAMENT HUMÀ

DONES A L’OMBRA.CECILIA PAYNE-GAPOSCHKIN

UN INVENT QUE ENS CANVIARÀ LA MANERA DE PENSAR

JUGUEM?

MARJAL EN FESTA

EL SISTEMA EDUCATIU, LA PRESÓ MODERNA DELS ALUMNES

ENTREVISTA A JOSEP CRESPÍ

LA FESTA DES JAI, BÚGER

BATALLA DE SON FORNARI

ENTREVISTA A MARGALIDA CALDÉS CRESPÍ 

L’ESCOLTISME A SA POBLA

LA DIVERSITAT DE GÈNERE

BANDA DE MÚSICA DE SA POBLA

ENTREVISTA A CATALINA LLADÓ, 90 ANYS.UNA PIANISTA VETERANA

HO SABÍEU?

IVÁN MORET I ELS SEUS ALUMNES TREBALLANT EN UN NOU PROTOTIP

CONCURS DE DISFRESSES 2021

Enguany és un curs molt atípic, però, en la mesura del possible, volem mantenir vives totes aquelles activitats que ens fan sentir que formem part d’un gran família, la de l’IES Can Peu Blanc: festes com Sant Antoni, celebracions de dates especials com el Dia de la Pau o Sant Jordi… I dins d’aquest desig de “normalitat” no podia faltar la nostra estimada revista BRUEL. Els alumnes de 1r d’ESO potser no ho sabeu, però tenim una revista que fem entre tots i que ens permet compartir vivències, experiències, coneixements, anècdotes, jocs… Per això us volem animar a tots a participar-hi amb el vostre granet d’arena en aquest gran projecte conjunt que ens recorda que tots tenim coses per aportar i que sempre podem aprendre dels nostres companys. 

Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia és que els humans tenim la capacitat d’adaptar-nos a tot i treure el millor de la vida, malgrat les circumstàncies ens siguin adverses. Des de la Comissió BRUEL volem deixar constància de l’esforç que fa tota la comunitat educativa (equip directiu, professors, alumnes, famílies i personal no docent) per superar tots els entrebancs (fred inclòs) i no perdre el somriure (tot i que quedi amagat darrera la mascareta). Però, per damunt de tot, volem agrair la gran lliçó de vida que els alumnes ens esteu donant als adults; vosaltres sou el futur i la vostra actitud ens demostra que aquest futur és en bones mans.

 

Esperem que gaudiu de la lectura!

 

COMISSIÓ BRUEL

ENTREVISTA A TONI CELIÀ TERRASSA

Tenim el privilegi i la sort de conèixer una de les persones més implicades en el món científic de Sa Pobla: en Toni Celià Terrassa. Tot i que actualment no viu al poble, ha vingut a passar uns dies aquí i ens ha concedit el seu temps per poder-li fer una entrevista que tracta de dos temes molt diferents: la ciència i Sant Antoni, ja que ens interessa saber un poc més sobre com ha estat el seu pas pel món científic i també ens agradaria conèixer alguns aspectes sobre la seva experiència com a clamater. 

Camp científic:

Hola Toni, per començar ens agradaria demanar-te què vares estudiar i a on?

Bones tardes, jo vaig estudiar biologia i bioquímica al mateix temps aquí, a la UIB.

Quan tenies la nostra edat, ja sabies que volies estudiar biologia i bioquímica o encara no sabies cap on volies dirigir el teu futur?

Doncs bé, quan feia 2n de batxillerat quan tocàvem el tema de la biologia molecular vaig veure que era el que realment m’interessava.

T’imaginaves ja dins del món de la investigació o va ser una cosa que va sorgir amb el pas del temps?

No ho vaig tenir mai clar, va ser una cosa que va sorgir amb el pas del temps. El primer any de carrera ja veia que el que m’entusiasmava era la investigació del càncer i més tard me vaig especialitzar en el de mama.

Va ser a la universitat on vares despertar l’interès per la investigació?

Sí, el primer any de la carrera vaig veure que podria arribar a fer el que de veritat m’agrada tot i que en aquell moment no estava prou informat sobre la mecànica i ambient del món de la investigació, amb el temps vaig entendre millor el seu funcionament i de cada vegada m’agrada més.

Com es va produir l’enllaç amb la universitat de Princeton? Quina va ser la durada de la teva estància allà i què hi feies concretament? 

Durant el doctorat a Barcelona vaig decidir que volia estar a Princeton quatre mesos, vaig enviar la sol·licitud i me varen acceptar, després de la tornada  d’aquella primera estada me varen donar la possibilitat de realitzar el post-doctorat allà, com que no podia deixar passar aquella oportunitat vaig estar-hi cinc anys i mig, del 2012 al 2017.

L’estança va ser una mica difícil, sobretot al principi, ja que tot era una incògnita: no sabia com funcionaria res, ni el temps que havia d’estar allà, ni el que passaria si tot anava malament o si anava bé… Des del primer moment vaig veure que el meu futur era bastant incert. Finalment vaig arribar a treure la part positiva de l’experiència.

Després d’aquest gran esforç personal, què destacaries de l’experiència? Te vares veure recompensat i satisfet? 

A nivell personal destacaria les amistats que vaig fer allà i tot el que va suposar adaptar-se a un lloc nou i crear un “ca teva” quan et trobes a milers de quilòmetres de les persones que més estimes. Sens dubte va ser un creixement moral.

En canvi, a nivell professional, tot allò que vaig aprendre, que és el que ara me permet tenir la feina que tenc. És cert que durant els cinc anys els treballs que vaig dur a terme varen anar molt bé, cosa que va suposar una gran satisfacció.

Quines dificultats vares trobar a l’hora d’aconseguir recursos per investigar a un país on s’ofereixen poques beques o ajudes dirigides al camp científic?

És molt difícil perquè la nostra activitat depèn cent per cent del finançament, però me va molt millor del que me podia arribar a imaginar, ja que l’estada a EEUU ha influenciat de manera positiva i me dona  molt de prestigi, alhora també els projectes que realitzo són innovadors, cosa que suposa una gran importància. No obstant, hem de treballar permanentment perquè dintre del món científic quan deixes de produir és difícil aixecar-se. També cal destacar la repercussió que han tingut les fundacions privades que ens han donar suport perquè permeten que la nostra recerca no sigui primitiva, com ara AFC o la Fundació Zero.

-Tenim entès que hi ha molta competència dintre del camp que investigues, per tant, com dus la pressió d’estar constantment competint per tenir el teu lloc i un reconeixement?

M’agrada la competició i això em manté sempre en forma. És la motivació per superar-te dia a dia i així aconseguir guanyar una marató infinita.  Tot i que no sempre és fàcil s’intenta dur de la millor manera possible, a fi de seguir endavant.

Ens podries explicar exactament el que estudies i de la manera que ho fas?

Estudi la metàstasis del càncer de mama, com creixen les cèl·lules dins dels teixits a distància. Cercam entendre com cada òrgan fa que s’activi el sistema immune per tal de trobar dianes enfocades en la immunoteràpia per explotar la capacitat immunològica del nostre cos.

Què ens diries a tots aquells que ens estam preparant per fer una carrera de ciències?

Vos diria que mantingueu la motivació i la curiositat d’entendre el funcionament de qualsevol cosa i que cerqueu el perquè de tot.

Què diries que t’ha aportat la ciència?

La ciència m’aporta la satisfacció de conèixer els misteris de la naturalesa que són infinits i ens deixen amb ganes de continuar aprenent, perquè quan obris una porta mitjançant la investigació t’adones que n’hi ha moltes més per obrir.

Sant Antoni:  

Com te vares sentir quan vares saber que series clamater? 

Inicialment me vaig sentir aclaparat, impactat, emocionat, però des del principi veig veure que era una gran responsabilitat i que era una situació que me feia bastant de respecte.  Les emocions eren contradictòries, per una banda vaig pensar que m’ho mereixia i per l’altra creia que hi havia altres candidats per davant meu.

T’esperaves ser clamater? Per què?

No m’ho imaginava fins que anys anteriors la gent me deia que podia ser un bon clamater i que m’havien proposat per ser-ho. Així que vaig suposar que tard o d’hora qualque dia ho seria. 

Vares practicar moltes vegades el clam o preferies guardar-te la veu per la nit bruixa?

No vaig practicar gaire el clam, fins que me varen suggerir que anés a l’església a practicar-lo amb el micròfon i amb el ressò i el mateix matí de dia 16 el vaig practicar allà un parell de vegades.

Ens podries explicar quina és la sensació de proclamar aquest crit tan emblemàtic com és el “Visca Sant Antoni”?

Estava molt concentrat i ho vaig fer amb tota la meva força i tot l’ímpetu que implica ser l’altaveu d’aquest clam i liderar aquesta massa de sant antoniers i sant antonieres.

Creus que canviarà la teva manera de viure les festes de Sant Antoni després d’haver estat clamater?

Esper que no, vull seguir vivint la festa amb la mateixa emoció que abans. Sí que m’agradaria afegir que crec que ha canviat molt el funcionament de la festa després d’haver estat a Estats Units, ja que ara les festes són més maniàtiques.

Per finalitzar ens agradaria agrair-li a en Toni Celià el seu temps i la seva col·laboració.

M. Victòria Perelló i M. del Mar Forteza (1r Batx B)

 

CARTELLS DE LA COVID-19.1ESO

A E. Plàstica ens hem tret la mascareta…

Classe de Dibuix Tècnic II, una original interpretació de Diego Mena 

Una casa sin techo que contiene un reloj derritiéndose, que representa que el tiempo se acaba y nos encierran. La ventana es la libertad que se nos priva en la vida de casi todo. Alrededor del reloj hay unos cuadros/retratos con gente triste que no ha “vivido su vida feliz” y por eso han quedado atrapados como un reflejo de su vida anterior triste y solitaria. En el exterior hay un cielo nocturno con una gran luna que representa la melancolía de las noches, a la derecha hay un dragón chino que simboliza ser afortunado, propicio, poderoso y noble; no tan monstruo como se representa en las historias occidentales, también al ser un símbolo de poder es como el guardián del cielo el cual lo protege y a la izquierda un hueco el cual lleva la espacio exterior que representa la infinidad ya que se dice que siempre esta creciendo y nunca se para con lo cual choca totalmente con la dominación que ofrece el dragón con su gran poder y en el esta un astronauta “pescando” como si el espacio exterior fuese un lago, un lago infinito donde todas las ilusiones, sueños quedan pequeños incluso el amor mas grande no es nada en comparación y eso al fin y al cabo es frustrante, el no saber que hay que es…

Dibuix i text d’Alain Dimitrov Da Corti, 4ESO Plàstica

Situació de la societat afectada per la COVID-19

 

El coronavirus és una malaltia infecciosa que es transmet a través de l’aire. Aquest virus, conegut també com a COVID-19, afecta els pulmons, el sentit de l’olfacte i el gust, també afecta la gargamella i pot arribar a afectar el cor. No totes les persones que pateixen el coronavirus tenen els mateixos efectes, és a dir, una persona pot patir febre, però una altra pot patir problemes respiratoris, cardíacs, etc. Els símptomes del virus són febre, tossina, secreció nasal, mals corporals, mal de gargamella, dificultat per respirar i pèrdua del sentit de l’olfacte.

 

El virus ha afectat de forma global, la majoria dels països del món l’han patit. La COVID-19 va començar amb un primer cas a Wuhan, Xina, a finals de desembre. Ràpidament, el virus es va estendre per tot arreu i va causar unes greus conseqüències. La malaltia va afectar més a alguns països com Estats Units, Xina, Espanya i Itàlia. Globalment, el virus ha deixat més de 1.500.000 defuncions.

 

La COVID-19, a part d’afectar-nos econòmicament, socialment i políticament, també ens ha afectat psicològicament. Ha afectat psicològicament la societat perquè moltes persones han vist familiars i éssers estimats sofrir. Les persones que han tingut aquest virus també han passat per un mal moment, ja que no han tingut ningú en qui per poder-se recolzar i han estat sense companyia en uns moments bastants difícils, on la teva vida estava en perill. 

 

Una de les conseqüències és la reducció del turisme i l’economia, arrel de tot això gran part de la societat s’ha quedat sense feina. Els estats, es veuen obligats a donar grans quantitats de diners perquè el sistema segueixi funcionant. Per exemple: les persones que estan a l’atur reben de l’estat una paga mínima, ja que les empreses no poden pagar a tots els seus treballadors. Aquestes ajudes econòmiques s’anomenen ertes, que han ajudat a moltes famílies. Això ha provocat una gran crisi econòmica. 

 

Ens estan fent canviar molts d’hàbits de treball. Uns d’aquests hàbits és fer feina a través del teletreball, perquè els treballadors puguin fer feina des de les seves cases. Aquesta forma de treballar ha passat a ser habitual per a la societat. Les conseqüències que hi ha fent feina per teletreball és que les persones fan més hores de les que els toca i cobren un % molt més reduït del que cobraven normalment fent la mateixa feina o fins i tot fent menys feina de la que fan des de casa. 

 

Per prevenir aquest virus, s’ha aplicat l’ús obligatori de la mascareta a Espanya. A més, les escoles han hagut de redistribuir els seus recursos ja que hi ha d’haver un metre i mig de distància entre les taules. Abans no hi havia aquesta distància, per això enguany han hagut de fer ús d’aules modulars. També s’ha posat en pràctica la semipresencialitat.

 

Personalment a nosaltres aquest virus ens ha afectat ja que familiars nostres han hagut de necessitar ajudes. Aquestes ajudes han facilitat seguir amb el transcurs de la vida i no patir una gran crisi econòmica, encara que s’ha patit. Els ertes, s’han ofert a les persones que han perdut la feina o treballen un percentatge menor de temps del que treballaven abans. 

 

Sandra Aguilar Cantallops i Margalida Miró Siquier

1r BATXILLERAT C

 

I tu, ho saps?

Cultura general a Sa Pobla

El dia 17 de novembre de 2020 vam anar pels carrers de Sa Pobla, un poble preciós ple d’història i belles persones. Però us demanareu perquè us contam això: vàrem decidir comprovar qiuina era la cultura general del poble agafant així un parell de persones de diferents edats (adolescents, majors, etc.).

Elegirem preguntes que pensàvem que tothom les sabia, com per exemple quin és l’oceà més gran del món o on es va celebrar el mundial del 2010? Però varem rebre respostes molt diferents a les que ens esperàvem. 

Vàrem arribar a la conclusió que molta gent major no sabia moltes de les preguntes perquè no varen tenir una educació adequada o fins i tot, varen deixar els estudis de ben jove. En canvi, la majoria de les persones que varen contestar bé a les preguntes varen ser els adolescents. Amb aquest exemple, hem pogut veure el canvi educatiu de fa 30 anys a ara. Per això, vam demanar a la gent si la podíem gravar i fer un vídeo. Molta gent va dir que no, però un parell varen acceptar i els volem donar les gràcies. 

Aquí teniu el vídeo! Esperam que gaudiu i passeu una bona estona. En conclusió, tot varen ser sorpreses i rialles.

https://youtu.be/WxCSTr4s0gI

Les persones que varen col.laborar amb el vídeo varen ser : 

Antònia Maria Crespí Miró

Margalida Payeras Rasero

Francisca Crespí Serra

Mireia Jacinto

Maria Serra Darder

Lluc Socias Fiol

Sandra Aguilar Cantallops

 

Toni Crespí (1r Batx A) i Neus Palou (exalumna de l’IES)

ENTREVISTA A JAUME PERICÀS CRESPÍ

Qui ets, què estudies actualment i on?

Soc en Jaume Pericàs, antic estudiant de l’IES Can Peu Blanc i actual estudiant del grau de Medicina en el Campus Clínic de la UB. La meva facultat es troba dins l’Hospital Clínic, a Barcelona.

Va ser difícil marxar del poble on havies crescut? T’ho imaginaves així? Quines complicacions o mesures va presentar el teu viatge?

A excepció dels primers dos o tres dies, on la impressió de trobar-te sol en una ciutat tan grossa, tantes cares noves en pocs dies i trobar a faltar la gent i l’essència del que ha estat el teu dia durant tants d’anys; la resta ha estat molt bo de dur i el temps m’ha passat volant. La veritat és que jo estava molt il·lusionat per començar la carrera i suposo que això també ha ajudat.

Trobes a faltar més del que et pensaves la teva família i els teus amics de Mallorca o t’has integrat bé i has fet noves amistats?

Doncs la veritat és que no. És broma, clar que sí, evidentment que trobo a faltar tota la família i els amics que m’envoltaven; i el meu moix, el que més. Sempre m’he sentit molt a gust amb la meva gent de confiança i penso en ells molt sovint. Però per altra banda, a Barcelona amb pocs mesos he conegut un grup de gent d’una qualitat humana increïble (tant a la facultat com a la residència) i em fan sentir molt a gust en aquesta nova etapa.

Consideres que tens molt de temps lliure? Si és així, que és el que més t’agrada fer quan no has d’estudiar?

Home, sent sincers, més temps que l’any passat sí que tinc, però tampoc és gaire complicat. De tota manera, gran part del meu dia se’n va amb els estudis, ja que tinc classe matí i tarda cada dia, i quan acabo m’haig de posar a estudiar. La resta de temps que em queda lliure l’aprofito per fer una mica d’esport o, sinó, sempre ens afanyem per organitzar alguna cosa amb els companys de la ‘resi’.

 Amb un primer cop d’ull, tot d’una quan arribares, creus que varia la forma d’afrontar la pandèmia respecte a les Balears?

D’un principi, el que més em va impactar era la facilitat per a fer PCRs. La situació a Barcelona, i a Catalunya en general, és molt més crítica que la de les Illes; però és cert que la facilitat per aconseguir que et facin una PCR és increïble, llavors també és lògic que es detectin més casos. D’altra banda, estudiant a un hospital també he pogut veure les mesures molt dures per atendre els pacients estrictament necessaris, ja que la pressió hospitalària és notablement més alta que a les Illes.

Ara que fa prop de 4 mesos que estàs allà, ha canviat la teva opinió respecte a la pregunta anterior?

La veritat és que tot i seguir instruccions semblants, del que m’he adonat que canvia més és la percepció que té la gent del virus. Aquí a Barcelona la gent ho veu com una cosa més corrent, la qual tots haurem de passar tard o d’hora, i intenten conviure amb la pandèmia sense que interfereixi excessivament en la seva vida diària.

On t’hospedes: un pis o una residència? Si és una residència, creus que les mesures adoptades són suficients per mantenir la seguretat? 

Resideixo en el Col·legi Major Ramon Llull, gairebé podria considerar-se una residència d’estudiants. És cert que no és senzill, tant per als col·legials com per als directors, ja que l’únic lloc on estàs exempt de l’ús de mascareta és dins la teva habitació i en el menjador quan menges. A més d’això, altres mesures com l’aforament reduït en els espais del col·legi, la prohibició d’habitacions de tres persones, la neteja dels espais comuns amb molta més freqüència… ajuden a que sigui un espai el més controlat possible.

Referent a la pregunta anterior: trobes que és possible combinar oci i seguretat a una residència universitària? Quines en són les principals activitats d’entreteniment?

Clar que sí. A la Llull s’ha seguit amb la tradició d’altres anys i s’organitzen esdeveniments gairebé cada setmana. A més, hi ha un seguit de comissions a les quals et pots apuntar i s’intenta fer activitats adaptades a les normes de la pandèmia amb continuïtat.

Creus que en general els teus companys i companyes de resistència segueixen les normes seguretat? I tu?

Sempre s’intenta. No consideraria que seguim les normatives al 100%, ja que quan ens reunim en habitacions d’altres companys no sempre portam les mascaretes, o a la biblioteca ens han hagut d’avisar que ens les posem més d’una vegada; però en general, diria que la gent obeeix molt més del que em pensava.

Sobre la carrera:

Es respecten les mesures de seguretat a la facultat? 

Sí, totalment. Com és lògic, estudiant a un hospital, doncs és normal que les normes siguin el més estrictes possible. Per creuar l’hospital i entrar a la facultat has de presentar el carnet d’estudiant; i llavors, fem classes en un auditori (de capacitat per a 300 persones) amb les mesures adequades, i un control sobre el seient que hem ocupat. A més, des de la facultat també s’ha intentat fer PCRs mensualment, per evitar la possibilitat de brots dintre de l’hospital.

Donen exemple els professors i tenen cura i/o avisen que les mesures s’han de complir?

Evidentment, són metges. Són els que més ens repeteixen la importància de donar exemple seguint les normes de seguretat i d’higiene.

Com són les teves classes, 100% presencials o semipresencials?

Per sort, estaven previstes per ser 100% presencials. Però per desgràcia, la situació de Catalunya és crítica i només vam aguantar un mes seguint aquesta estructura de presencialitat. Actualment, amb el confinament de Catalunya, el meu dia a dia és classes teòriques virtuals pel matí, i pràctiques presencials per la tarda.

Creus que la teva formació es veurà greument afectada per culpa de la pandèmia?

Espero que no, ja que en el fons podem dur a terme el mateix nombre de pràctiques plantejades a principi de curs, i personalment, la docència teòrica virtual no em desagrada. 

En cas que siguis positiu en covid, creus que la universitat aporta les eines i recursos necessaris per poder seguir el temari?

Sens dubte. Durant el mes d’octubre de presencialitat total, sempre hi havia una sessió en directe de cada classe/pràctica perquè les persones confinades tinguessin les mateixes possibilitats que la resta. De fet, una cosa que em va sorprendre molt és que a la facultat tinguessin un càmera-tècnic de so contractat que s’encarregava de la gravació de la classe. Quant a les pràctiques, algunes vegades pots connectar-te online alhora, mentre que d’altres simplement el professor penja un vídeo de la pràctica gravada per als confinats.  

I la residència t’ajuda i et dona les eines necessàries o has de viatjar cap a casa per poder passar el confinament?

No, de fet, he comprovat que em concentro molt millor a la residència, ja que allà hi ha molt més ambient d’estudi, l’internet és molt més potent, i estic lliure de les distraccions de casa meva.

Has hagut de tornar a casa durant aquest inici de curs degut al virus?

Sí, bé, va coincidir que ja tenia el viatge plantejat amb que a la residència havien sortit un parell de casos positius i s’havia de confinar l’edifici. Així que vaig tornar a Mallorca on vaig haver d’estar confinat per contacte estret amb diversos positius.

Tindreu els estudiants algun tipus de canvi respecte al programa educatiu de l’any anterior degut a la Covid-19? (Examen, menys temari,..)

En principi l’únic canvi són les pràctiques al CAP (Centre d’Atenció Primària). Ja que amb el tema de la pandèmia des de la facultat han decidit endarrerir-les al segon semestre o fins que sigui oportú realitzar-les. De moment els exàmens segueixen sent presencials, i el temari és molt semblant al realitzat altres anys.

Creus que la manera de donar classes varia respecte a l’institut?

Sí, moltíssim. Almenys en la meva facultat el ritme de continguts és altíssim, i la càrrega lectiva també. Es donen moltes coses explicades a batxillerat per suposat i s’aprofundeix en altres noves. Això suposa un alt volum d’hores pel teu propi compte i intentar ser constant amb les assignatures a fi de portar al dia els temes donats.

La teva manera d’estudiar i agafar apunts ha variat respecte a com ho feies a l’institut? 

La manera d’estudiar ha canviat simplement per la metodologia d’examinació que utilitzen en la facultat, ja que la majoria d’exàmens són tipus test. Llavors predomina la lectura repetitiva, en lloc d’intentar memoritzar els conceptes. Quant als apunts, el gran canvi ha estat deixar d’utilitzar papers. Agafo apunts amb l’iPad i la veritat és que és molt més còmode i et permet multitud d’opcions. Crec que és el futur de l’estudiant, en aquest sentit. 

T’han estat útils els apunts i coneixements aportats per l’institut en el teu estudi?

Sí, quan acabes Batxillerat t’adones de tot l’agraïment que guardes cap als professors, ja que han estat ells qui t’han portat fins aquí. De fet, sovint consulto els quaderns de 1r i 2n de Batxillerat, ja que m’enrecordo que alguns temes ja els havíem mencionat i m’agrada veure què em vam comentar.

Josep Serra Alomar i Jaume Sastre Izquierdo (1r Batx B)

 

SANT ANTONI 2021…PER MEET!

Danone va néixer a Barcelona fa més de cent anys i que porta nom de nen

HO SABIES, AIXÒ?

Ell tenia tres fills, dues nenes i un nen: Flor, Juana i Daniel (el fill gran), a qui a casa li deien Danón i d’aquí ve el nom de la marca Danone.

El primer Danone de la història va veure la llum en un carrer del Raval l’any 1919, deu anys més tard el van exportar a França i ara està presenten a 120 països.

El que va començar com un producte medicinal actualment està present en la majoria de les neveres del nostre país. Alguns el consideraven com l’elixir de la joventut, i potser alguna cosa de veritat hi ha, ja que el nen que li va donar nom, Daniel Carrasco “Danón”, va viure fins als 103 anys.

El fundador de Danone va ser Isaac Carrasco Nehama, un descendent dels jueus que van ser expulsats de la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana. Els expulsats es van veure obligats a formar comunitats en alguns països d’Europa, del Mediterrani Oriental o del nord d’Àfrica.

A principis del segle XX Isaac Carrasco i la seva família van tornar a Espanya procedent de Salònica (Grècia) i es van instal·lar al barri del Raval de Barcelona.

Al seu pis, Carrasco va fer un petit laboratori de iogurts, tal com li havien ensenyat uns pastors búlgars dels Balcans, els envasava en bols de porcellana i els comercialitzava a les farmàcies, ja que era considerat més com un producte medicinal, molt beneficiós per als nens, que com unes postres.

L’HORT florit de Can Peu Blanc

Fotografies de Francisca Maria Payeras i Marc Palou (2ESO. Educació Plàstica)

SANT JORDI 2020

A partir del 16 de març el curs passat va ser un curs molt atípic. De cop i volta ens vàrem veure tots confinats i sempre pendents de quant de temps s’allargaria tot plegat. I encara hi som!

Tot i això, des de l’IES tothom va intentar que ens sentíssim implicats en les diverses activitats que ens fan sentir membres de la comunitat educativa. Els professors i, sobretot, els tutors ens van acompanyar constantment perquè la situació fos el més normal possible, dins l’anormalitat. Un d’aquests moments especials dins la vida del nostre centre és la celebració, el 23 d’abril, de la diada de Sant Jordi. Per tal de donar un color especial a aquell dia es van dur a terme diverses iniciatives, per exemple els alumnes d’Arts escèniques i dansa de 4t ESO varen fer un muntatge de vídeo desitja-nos un feliç Sant Jordi. Des d’aquí els vull tornar a donar les gràcies per la feina feta i pel bon resultat. Si algú de vosaltres no va tenir l’ocasió de veure’l us animo a fer-ho ara https://www.youtube.com/watch?v=_frARL6Y7GE&feature=youtu.be.

Una altra activitat per a aquesta diada va ser la que ens va proposar la Comissió Lingüística de l’IES Can Peu Blanc va ser el CONCURS DE HAIKÚS I TANNKAS AMB LLOMS DE LLIBRES, en què hi podien participar tant alumnes com professors. 

Es tractava de cercar uns quants títols de llibres que teníem per casa, col·locar-los amb el llom de cara perquè els títols construissin la imatge d’un poema, fer-los una foto i enviar-la!

 Per exemple, aquí teniu una tannka (5 versos):

                       

Llibre de família:

els incendiants,

aigua bruta,

els crespuscles més pàl·lids.                          

Mare, qui ets?

La temàtica i la rima eran lliures, però el poema, per poder entrar a concurs, com a mínim havia de tenir 3 versos (haikús) o 5 versos (tannkas). Cada participant només podia presentar un poema en cada llengua. Hi havia quatre categories: 1r i 2n ESO, 3r i 4t ESO, Batxillerat i Adults (professorat…). Es va premiar el millor poema de cada categoria i llengua, quant a poeticitat i sentit; així com la qualitat i el muntatge de la imatge. El jurat estava format pels membres de la Comissió Lingüística, un professor de català, un de castellà, un d’anglès i d’alemany i tres alumnes (representants del consell escolar).

Els guanyadors de les diferents categories varen ser:

1r i 2n

  • OTMAN EL ABASSI:  1a posició

  • ALEX GUARDIOLA:  2a posició

3r i 4t

  • VICTÒRIA SERRA (CAT): 1a posició

  • AINA CRESPÍ: 2a posició

BATX 

  • MARIA MAGDALENA SEGUÍ

ADULTS

  1. MARIA SITJAR

He pogut parlar amb n’Aina Crespí, una de les guanyadores del concurs, i ho comparteixo amb vosaltres:

 

Per què et vares animar a participar al concurs de Sant Jordi?

Sincerament no ho sé, però quan vaig veure el correu vaig pensar que seria una bona idea ja que m’agraden aquest tipus de coses, la literatura en general. A més durant el confinament necessitava alguna distracció per no abusar de la pantalla.

 

Has participat en altres concursos literaris?

Sí, a 3r d’ESO vaig participar en el concurs literari que organitza el departament de castellà.

 

T’agrada la poesia?

No és el meu gènere preferit, normalment quan he d’escriure o llegir acostum a triar la novel·la.

 

Coneixies els haikus o tannkas?

No, no els coneixia fins que vaig participar en aquest concurs.

 

 Com va anar l’experiència?

Diria que bé, elaborar el poema va ser relativament senzill.

 

Creies que tenies possibilitats de guanyar?

No, quan vaig enviar el poema vaig pensar que segurament n’hi hauria de millors, crec que és alguna cosa que ens passa a tots. Diria que inclús quan em vaig presentar no sabia ni que es triaria un guanyador.

 

Segur que enguany la Comissió lingüística de l’IES ens torna a fer alguna proposta interessant per celebrar Sant Jordi. Us animo a tots a participar-hi!

 

Laia Torrens Vergés (1r Batx. C)

 
 
Victor Quirante. 4ESO
Carme Cladera, 3ESO
Carme Cladera, 3ESO

TIK TOK PER LA IGUALTAT

L’Ajuntament de Sa Pobla, conjuntament amb l’Espai de dones de la Direcció Insular d’Igualtat i diversitat, ha organitzat el I concurs de tik-tok per la igualtat.

Alguns dels nostres alumnes de 4t d’ESO de l’assignatura d’Arts Escèniques i Dansa han participat dins la categoria juvenil (dels 14 als 25 anys). Aquí teniu algunes de les mostres d’aquests treballs, entre ells el tik-tok guanyador de n’Aurora Perales i na Carla León.

Volem donar l’enhorabona a les guanyadores: molt bona feina i gaudiu del premi, 100 euros en vals de compra a establiments i comerços locals.

Còpia de TIk-tok per a la igualtat (14 mar 2021 17_22)

https://www.facebook.com/watch/?v=268437954899038

DONES, TRES GENERACIONS

La igualtat de gènere és una fita que la nostra societat encara no ha aconseguit assolir, per això cada dia milions de persones lluiten per aconseguir un futur on no hi hagi diferències entre dones i homes.

Avui en dia, sobretot amb els temps que corren, consider que és una batalla que ha quedat en un segon pla per a molta gent, suplida per la preocupació relacionada amb la covid-19. La crisi econòmica i social derivada de la malaltia torna a demostrar que en situacions de crisi la dona sempre queda més mal parada i posa en dubte els avenços socials fets fins aleshores. Per això, per no deixar que la lluita caigui en l’oblit, en aquest article xerram amb tres dones, de tres generacions diferents, perquè ens mostrin la seva visió del món respecte a la lluita feminista, de quina manera ha evolucionat i com ha quedat opacada per la situació.

Hem entrevistat a na Pedrona Crespí Comes, una jubilada de seixanta-nou anys que sempre ha fet feina al camp; a n’Antònia Crespí Crespí de quaranta-quatre anys, professora de Formació Professional; i, finalment, a na Maria Victòria Serra Naranjo, estudiant de 1r de Batxillerat al nostre institut.

Moltes gràcies a les tres per participar en aquest vídeo.

 

Aina Crespí Cladera, 1r Batxillerat C

 

LA INFLUÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS EN EL COMPORTAMENT HUMÀ

Per comprovar com ens influeixen les xarxes socials en el nostre comportament és imprescindible saber com aquestes empreses tecnològiques funcionen, tant des de la perspectiva tècnica com des de la perspectiva econòmica. Així doncs, anem a fer un petit resum de quina és la seva manera de fer feina. 

Quan nosaltres utilitzem els programes que gratuïtament ens proporcionen les empreses com facebook, google, instagram… generem dades. Aquestes dades es formen a partir dels clics que hem fet a determinats enllaços, el temps que hem estat mirant una determinada foto, els videos que hem vist, si els hem acabat de veure o no, quina és la relació que hi ha entre les persones de les fotos que miram i nosaltres (família, amics, exparelles…). Hi ha especialistes en la matèria que diuen que també controlen les nostres expressions facials. Aquestes dades formen la matèria primera que alimenta els grans ordinadors d’aquestes empreses (ordinadors interconnectats entre si amb quilòmetres i quilòmetres d’extensió). Aquests ordinadors construeixen models de nosaltres a partir de les dades subministrades i creen models predictius del nostre comportament futur. Com més bo sigui el model més èxit tindran aquestes empreses. El grau de complexitat dels algoritmes que regulen el funcionament d’aquests ordinadors és tan elevat que es pot afirmar sense cap dubte que constitueixen un sistema d’intel·ligència artificial. 

L’objectiu de tot aquest complex sistema és el de modificar gradual i imperceptiblement el nostre comportament a favor d’interessos comercials o altres. Dit en altres paraules, les empreses tecnològiques venen certesa als publicistes, els ofereixen la seguretat que els seus anuncis tindran èxit. En aquest sentit s’ha d’entendre l’expressió que si nosaltres no paguem el producte, som el producte. I els anunciants els clients.

Des de la perspectiva econòmica, aquest model de negoci dona lloc a un tipus d’indústria que alguns denominen de l’extracció d’atenció (a l’estil de la indústria que es basa en l’extracció del petroli) en tant que el recurs més valuós és la nostra atenció a les pantalles. 

Així, un dels objectius és el de fer la tecnologia adictiva. Com més temps passem davant les pantalles més augmenta la rendibilitat del negoci. Altres especialistes denominen aquest tipus d’indústria “capitalisme de vigilància”, un tipus de sistema econòmic basat en el mercadeig de les dades personals.

I això no és tot. Darrerament s’ha pogut demostrar que aquest sistema s’ha utilitzat per interferir en eleccions democràtiques a molts de països del món. Els casos que més repercussió han tingut són els de les eleccions dels EEUU i el referèndum del Brèxit. Una empresa denominada Cambridge Analítica va utilitzar les dades de facebook i un sistema d’intel·ligència artificial per cercar els votants indecisos. Va dissenyar per aquests una campanya de bombardeig de missatges per decantar el vot cap als seus interessos comercials. Alguns dels executius d’aquesta empresa varen afirmar que aquesta tecnologia hauria d’estar restringida a usos militars.

Sabent l’immens poder que tenen les empreses tecnològiques i com poden controlar el nostre comportament i en conseqüència dirigir el món, encara et fa ganes navegar per les xarxes socials? 

Sílvia Crespí Genovart, 1r de batx B 

DONES A L’OMBRA. Cecilia Payne-Gaposchkin

A principis del segle XX la comunitat científica creia que la composició de les estrelles era semblant a la de la Terra. Afortunadament hi va haver una dona que va descobrir que aquella creença era errònia i que les estrelles es componien, bàsicament, d’hidrogen i heli. Aquella dona era Cecilia Payne-Gaposchkin, l’astrònoma que ens va descobrir la composició de les estrelles i de l’univers.

Cecilia Payne-Gaposchkin va néixer a Wendower, Anglaterra, el 10 de maig de 1900. La seva mare no creia que fos important invertir diners en donar estudis a la seva filla, però gràcies a les seves grans aptituds acadèmiques va aconseguir una beca el 1919 per estudiar a la Newnham College, institució pertanyent a la Cambridge University. Va centrar els seus estudis en botànica, física i química, encara que ràpidament es va interessar també per l’astronomia. Encara que va completar els seus estudis, no li van donar el grau que li corresponia a causa de la discriminació que patien les dones en aquella època en la Cambridge University: les dones no tenien reconegut cap títol encara que superessin tots els seus estudis. De fet, aquesta universitat no accepto donar llicenciatures a dones fins a 1948.

Pensant que l’única opció per a una dona amb la seva preparació a Anglaterra era la de ser professora, va posar tot el seu esforç en anar-se’n a EEUU. Després de molt buscar, i gràcies a un programa que animava les dones a formar-se i treballar en astronomia, va aconseguir una beca per anar a estudiar a Harvard College Observatory (1923). Va ser la segona estudiant d’aquell programa.

El 1925 va presentar la seva tesi doctoral: Stellar Atmospheres: a contribution to the Observational study of high temperature in the reversing layes of the stars, segons els astrònoms Otto Struve i Velta Zeberg, “la millor tesi d’astronomia de la Història”. Cecilia va ser la primera persona que va aconseguir un doctorat a la Radcliffe University, part de la Harvard University. Aquell treball va ser una autèntica revolució dins de l’astronomia. En ell, Cecilia va determinar temperatures estel·lars i concentracions químiques de les estrelles. Gràcies a aquella aproximació pionera, va arribar a la conclusió que l’heli, i especialment l’hidrogen, eren els components principals presents en les estrelles. Aquest treball, pioner en el desenvolupament d’atmosferes estel·lars, va demostrar que l’hidrogen era el compost principal que formava no només les estrelles, sinó tot l’univers. Però no tothom va estar d’acord amb aquella conclusió. De fet, l’astrònom Henry Norris Russell es va oposar radicalment i va defensar la idea que la composició de les estrelles era semblant a la de la Terra. Va persuadir Payne-Gaposchkin perquè no posés aquella conclusió en la seva dissertació i ella li va fer cas a mitges: tot i que va escriure el seu impressionant descobriment a la tesi, va posar que aquella conclusió era, probablement, errònia. Anys més tard, i a la llum de nous experiments, el mateix Norris Russell va canviar d’idea i, fins i tot, va publicar treballs en què defensava el descobriment de Cecilia.

Payne-Gaposchkin va seguir treballant a la Harvard University, on va realitzar estudis sobre la lluminositat de les estrelles. Desgraciadament, des de 1927 a 1938 no va tenir un lloc oficial, només un baix salari. Va ser el 1938 quan per fi va aconseguir el títol d’”astrònoma”, que posteriorment va passar a ser “Phillips Astronomer”. En 1943 va ser triada membre de l’American Academy of Arts and Sciences i el 1956 va passar a ser la primera dona professora associada a Harvard. Posteriorment també es convertiria en la primera directora del departament d’aquesta universitat. Es va retirar de l’ensenyament el 1966 i posteriorment va anar a treballar a l’Smithsonian Astrophysical Observatory.

La seva gran carrera científica li va aportar grans reconeixements, com el Henry Norris Russell Prize de l’American Astronomical Society o la denominació de l’Asteroide 2039 amb el nom de Payne-Gaposchkin.

Fins a la seva mort, el 7 de desembre de 1979, a Cambridge, Massachusetts, Payne-Gaposchkin va escriure diversos llibres (The Stars of High Luminosity, Variable Stars…) i va editar diverses revistes.

A més d’una gran astrònoma, va ser una gran lluitadora contra de la discriminació cap a les dones. Es va convertir en la clau del canvi de la Harvard University i una inspiració per a milers de grans dones científiques. La seva gran passió per l’astronomia la va convertir en una científica incansable. Segons va dir el dia que va rebre el premi Rusell:

La recompensa del jove científic és l’excitació i emoció que se sent al ser la primera persona en la història a veure o entendre una cosa nova. Res pot comparar-se a aquesta experiència… La recompensa del vell científic és la sensació d’haver vist evolucionar un esbós fins a esdevenir un paisatge magistral.

Comissió Bruel

JUGUEM?

Voleu jugar amb nosaltres i guanyar un berenar?

JOC 1

Us agrada escoltar música en català? Ara us posem a prova. Aquí teniu tres fragments de cançons, però estan incomplets. Nosaltres us diem qui la canta, però vosaltres heu de dir quin és el títol i completar la lletra.

CANÇÓ 1

Què voleu que vos digui, que això és ___A___

No me digueu que això no és com el cel

Sortir de ___B___ i tombar-te a s’arena

I deixar que es sol te besi ___C___

Grup: OR

CANÇÓ 2

Sé molt bé que des d’aquest ___D___

Jo no puc arribar on ets tu,

Però dins la meva ___E___ veig

Reflexada la teva llum, me la beuré;

Servil i acabat ___F___ per tu.

Grup: SAU

CANÇÓ 3

Els teus ulls que bancaven buscant un ___G___

Les espelmes cremaven i alguns dels amics

___H___ amb càmeres de retratar

Una veu comentava: Ai, que ___I___ està!

Grup: MANEL

 JOC 2

Si heu llegit aquesta BRUEL amb atenció segur que heu detectat que hi ha dues “fake news”. Saps quines són?

************************************************************************************************

Les respostes les heu de deixar a la bústia de la revista BRUEL que hi ha al hall de l’IES, davall de la pantalla de televisió.

Termini per poder participar: 1 de juny.

Vos animem a que ho intenteu! Entre totes les respostes encertades farem un sorteig per escollir el guanyador de cada joc.

Les guanyadores del darrer concurs BRUEL ja han pogut gaudir del seu premi.

MARJAL EN FESTA

Avui ens endinsarem al món de la cultura popular poblera per parlar de l’associació ‘Marjal en festa’. Molts ja coneixem l’associació, però part del poble no en sap res, per tant, per donar a conèixer l’associació i descobrir que és, xerrarem amb Joana Victòria Bonnin Bonnin, membre fundadora i exintegrant de ‘Marjal en Festa’.

Bon dia, Joana!

Bon dia!

Què és ‘Marjal en Festa’?

Una associació de cultura popular que neix de la recerca de ball, música i indumentària mallorquina.

Com varen ser els inicis de l’organització? Conta’ns com es va formar.

Es va formar perquè uns grups de joves amb interès per conèixer la cultura de la nostra terra ens vàrem ajuntar per investigar les arrels del ball, la música i la indumentària mallorquina.

D’on prové el nom ‘Marjal en Festa’?

El nom de ‘Marjal en Festa’ prové d’una antiga agrupació folklòrica que va existir a Sa Pobla els anys de la postguerra. Aquest nom el va inventar l’escriptor pobler Alexandre Ballester, el qual ens va concedir permís per usar-lo.

On i quan solíeu ballar?

-Vàrem començar per aprendre a ballar a una sala de l’escola Vialfàs i després nosaltres impartirem classes al pati de l’escola Graduada. A poc a poc, es va anar apuntant més gent i l’any 1980 vàrem fundar l’associació. Després es duien a terme ballades a la plaça major quan hi havia festa al poble. Encara perduren aquestes ballades.

Com es reproduïa la música que usàveu per ballar?

Inicialment usàvem un casset i després, l’any 1982, vàrem aconseguir formar un grup de sonadors que ens acompanyaven a les ballades populars que duiem a terme.

Conta’ns sobre la teva experiència personal. Què va ser per tu ‘Marjal en Festa’? Per què vares decidir formar part d’aquesta organització? Per què ja no en formes part?

Per a mi va ser una forma d’esplai, de goig, de compartir amb altres persones la mateixa passió i de fer feina per a la nostra cultura. Vaig decidir forma-ne part perquè la cultura popular en l’àmbit espanyol estava molt condicionada de manera política i trobava que era necessari fer recerca de l’autenticitat de la nostra cultura, dins el possible. Ja no en form part perquè després d’haver dedicat molt de temps i esforç desgraciadament no hi ha hagut gent interessada a seguir amb la nostra tasca.

Creus que el ball de bot desapareixerà de la nostra cultura popular ja que els joves no hi mostren interès?

Pens que a la llarga arribarà a desaparèixer perquè les noves tecnologies han fet que la gent es comuniqui d’una altra forma i no ballant, ni sonant, ja que les ballades també eren un punt de trobada amb gent d’altres pobles que venien per ballar.

Creus que aprendre a ballar ball de bot és fàcil?

Sí, ja que una vegada has agafat el ritme, els passos estan molt lligats un amb l’altre. Ara, tot el que s’ha recuperat de ‘boleros’, ‘fandangos’ i ‘mateixes’ és diferent, però també fàcil d’aprendre.

Quan balles ball de bot? Encara segueixes anant a les ballades?

No en sol ballar i quan en ball és perquè vaig a una ballada. Vaig a les ballades de forma casual, quan puc.

Gràcies per l’entrevista!

Gràcies a tu per donar a conèixer als poblers el que és ‘Marjal en Festa’ i interessar-te pel tema!

Cosme Campaner Bonnin (1r Batx. A)

El sistema educatiu, la presó moderna dels alumnes

El sistema educatiu actual i el mètode d’ensenyament que aquest presenta actualment és un tema molt controvertit. Tots alguna vegada ho hem criticat, ens fem la pregunta de: “Això està sent efectiu per a les generacions actuals?”. Tant adults com no tan adults opinem al respecte, obrint pas a una gran gamma d’opinions diferents, però alguna vegada pensem realment en com afecta aquest sistema als adolescents? Tenim en compte el seu criteri o opinió?

El sistema d’educació que regeix en aquests temps, referint-nos especialment a secundària i batxiller, està molt antiquat i deixa molt a desitjar. Amamanta tota la vida als nens amb milers de dades i informació tècnica i després ens tira als carrers sense ensenyar-nos a caminar pel món real, sense tenir en compte la frustració que això pot provocar als joves, que a mesura que van avançant en la seva travessia educativa, on entren amb curiositat per conèixer els diversos àmbits que ens presenta el món i la vida, van perdent aquest interès màgic amb el qual havien entrat i comencen a automatitzar-se segons dicta el sistema, “la teva nota es basa en la teva habilitat per ser una fotocopiadora que plasma una informació en un full de paper, i segons el percentatge de semblança, tens una nota o una altra. “Jo no vull ser una fotocopiadora”, explica un alumne de batxillerat.

La manera d’ensenyament d’avui dia és una presó per a la creativitat i per a es ganes d’explorar el món dels joves, no ens ensenyen a ser crítics, sinó pràctics i obedients, a seguir el camí laboral estàndard de la societat. El desànim a les aules està més present del que molts pensem, la desmotivació que ens causa expressar el nostre desgrat i veure que no s’actua al respecte fa que el nostre futur educatiu es faci fosc, pensant si veritablement  seguir estudiant beneficiaria la nostra salut mental, i quan demanes i preguntes a docents el perquè d’aquest sistema i els expresses la teva desmotivació, l’únic que et poden respondre és: “és el que hi ha” i aquestes cinc paraules et maten. .

Els alumnes i les alumnes ja no tenen esperances en aprendre alguna cosa nova quan entren a les classes, estan tan sobrecarregats d’informació que ja no es fan preguntes que de veritat els interessin, no els interessa cercar respostes, ni formar una opinió completa de diversos temes, simplement es deixen dur per allò que no els representi un esforç mental, “Crea dubtes, no respostes. Quan una persona té dubtes, llavors valora les respostes que troba”. Els professors haurien d’ajudar els alumnes a trobar respostes per ells mateixos i amb esperit crític. També s’ha de parlar de la influència que tenen els docents en com un alumne aprèn i s’interessa en el tema, molts no aconsegueixen connectar amb els joves, i també se li suma el fet que aquest sistema no els dona prou hores per organitzar classes que ajudin els estudiants a fer més lleus les seves hores de treball.

En conclusió, el sistema educatiu s’ha quedat molt antiquat per a les generacions que entren i això és un problema que no molts volen veure, cada vegada hi ha més desmotivació les aules i un canvi en com està organitzat el sistema és molt necessari si volem que els adolescents vegin l’educació com una cosa imprescindible per al seu creixement personal.

Asia Rodríguez i Maria Cladera (1r Batx. A)

Composició de Celia Buades, 4ESO

ENTREVISTA A JOSEP CRESPÍ

Com ha afectat la situació actual de la COVID-19 a establiments d’oci com la Congregació?

Pep Crespí és el programador cultural de l’Ajuntament de Sa Pobla, s’encarrega de l’organització d’activitats teatrals, concerts i activitats relacionades amb l’oci, l’entreteniment, la cultura, etc.

En aquesta entrevista podrem observar les conseqüències, tant positives com negatives, que ha provocat l’estat de pandèmia actual.

Com vareu gestionar el problema que suposava l’inici d’un possible estat d’alarma indefinit?

El mes de març, quan va començar el confinament, vàrem haver de suspendre activitats teatrals ja programades. Degut a que era un estat d’alarma indefinit, i no sabíem quant de temps hauríem d’estar en aquesta situació, vam haver de suspendre tots els esdeveniments, com cinema a la fresca, festival de jazz, etc, que teníem programats fins a l’estiu, ja que la nostra programació és trimestral. 

El teletreball va ser de gran ajuda a l’hora de seguir fent feina, però igualment seguíem tancats a les nostres cases i havíem de cercar alternatives de com fer activitats perquè la gent pogués participar i veure des de casa. 

Un exemple d’aquestes activitats seria un concurs de curtmetratges sobre les activitats quotidianes que dúiem a terme durant el confinament. 

Quina diferència hi ha entre el gestionament dels principis del confinament i el gestionament actual?

A conseqüència de la cancel·lació de tots els esdeveniments que teníem programats, vam haver de comunicar als artistes que haurien de reprendre les sessions programades en un futur proper. 

Acabat el confinament que va ser el primer que vàreu fer?

Vam organitzar un concert de l’orquestra Simfònica a un espai obert, amb distàncies, mascaretes… 

Va tenir una acceptació molt bona. 

Quines mesures sanitàries heu hagut d’aplicar?

Hem hagut de reduir l’aforament fins a un 50% de la seva capacitat (71 persones màxim dins la Congregació), hi ha d’haver sempre una bona ventilació a les sales, hem de fer ús de l’hidrogel i la mascareta, i hi ha d’haver distàncies de seguretat.

Tenim la sort que les persones que assisteixen a aquests actes culturals solen respectar les normes de seguretat imposades.

Hem fet ús d’una plataforma que ens ha facilitat la distribució de les persones dins les sales. Consisteix en que les persones que volen assistir als espectacles indiquen quants assistents seran, per tal que la plataforma distribueixi on s’asseuran, per poder respectar les mesures de seguretat.

Hi ha hagut pèrdua de personal o una reducció en els seus salaris?

A causa d’aquesta paralització que vàrem patir tots, alguns artistes que vivien de l’entreteniment es varen veure afectats per una pèrdua d’ingressos increïble.

Varen dur a terme una iniciativa per ajudar als artistes locals, que s’havien vist perjudicats, contractant-los en diferentes activitats.

Algunes empreses dedicades a l’entreteniment han hagut de dissoldre’s a causa de les complicacions econòmiques.

Ha implicat una reducció dels ingressos? 

L’objectiu de les activitats que programam no es recaptar doblers, en principi eren donatius que anaven a associacions, per exemple, a Pa i mel, Llar de memòria, etc. Però, en general, al poder venir menys gent s’ha provocat una reducció dels ingressos.

Si ens confinen teniu alguna idea de què podeu fer per seguir endavant?

Si ens tornessin a confinar utilitzaríem els mitjans que varem utilitzar la primera vegada, faríem participar la gent a través d’internet, fent tant concursos com escrits o vídeos casolans i informant-los sobre els actes culturals. Volem activar així la part creativa de les persones i entretenir-los. Perquè una bona qualitat que tenen les xarxes socials és que tu pots veure el que fan les altres persones sense necessitat d’estar amb elles cara a cara i no parèixer tant distants. És a dir, sugerir a la gent una presència online, ja que no seria possible presencial.

Com creus que avançarà aquesta situació?

Ara mateix esteim en un moment difícil (sobretot a Sa Pobla, on hi ha una repuntada dels contagis), però hem de ser positius. Crec que estarem molt de temps a tornar a la vida que dúiem abans, com per exemple, tornar a anar a concerts amb un aforament amb 15000 persones. El primer pas per tornar a la normalitat seria la “famosa” vacuna. 

Francisca Neus Crespí Valls (1r Batx A)

LA FESTA DES JAI, BÚGER

Un cop arriba la primavera i el bon temps, a Búger ja miram cap al Jai, una fira i una festa ben consolidada i que compta amb la participació d’un bon nombre d’entitats, associacions i bugerrons i bugerrones.

El poble acull cada any un munt d’activitats que fan gaudir tant els grans com els petits de la família, com ara tallers, contacontes, mostres, etc. 

Darrerament s’ha volgut donar importància a la tradició de les rondalles a Búger, acostant als visitants els personatges, històries i tot el que envolta la literatura popular mallorquina. 

El primer dematí de la fira, el xeremiers es passegen pel poble per anunciar el començament de la gran festa.

El primer diumenge de maig, Búger celebra aquesta festa recuperada el 1977 que rememora un antic costum, quan els avis tornaven al poble, després d’acudir a vendre a les fires de Costitx i Sineu, i eren rebuts pels seus néts i companyia per veure quin regal els duien. Avui la figura del Jai és representada per l’home més major del poble, i es passeja amb carro repartint caramels entre la gent. El ritual s’acompanya d’un altre tipus d’activitats al llarg del dia com la cursa des jai, les corregudes de canyes per als infants, balls tradicionals, actuacions musicals i especialment el pregó que aquest darrer any anava a càrrec de Pere Joan Martorell, poeta, narrador, crític literari i psicòleg, que organitza l’obra cultural balear en col·laboració amb l’ajuntament de Búger. A més, el dissabte es celebra una fira agrícola, ramadera, industrial i artesanal. I el segon dia d’aquesta fira tant desitjada, el diumenge, s’organitza un dinar al bosc de Binissatí, on es reuneixen milers de persones per dinar arròs brut amb la família, els amics i la gent del poble. Antigament el dinar es feia al bosc de Ca’n Pobil.

CURSA DES JAI:    https://youtu.be/ePz06QUvMMM

ENTREVISTA A LENA BENNÀSAR:

Ens ha explicat un poc com vivien abans les festes des Jai. Antigament no feien fira, sinó que comptaven amb unes corregudes de bicicletes que acompanyaven el dinar de diumenge anomenat “es dinar de germanor”. I a continuació venia el padrí, el Jai, amb una carro i una somera a repartir avellanes, cacauets i ametlles als més petits. Ells vivien les festes amb molta alegria i il·lusió. En el seu cas, mai anava al dinar del bosc, però just en acabar, es reunia amb els amics al bosquet i anaven a jugar amb els tiradors i a firar les ametlles que havien recollit. Abans, igual que ara, es dinava d’un bon plat d’arròs brut. Anaven a veure el pregó amb les ganes de saber el que els esperava aquell any, i seguidament anaven a veure les exposicions de pintura, quadres i teixits que organitzava l’obra cultural.

ASSOCIACIÓ POCS I BONS DE BÚGER:

Nosaltres pertanyem a una associació de joves del poble, amb la qual participam al Jai.

Posam una paradeta i venem xapes.

Desgraciadament, enguany, no hem tengut l’oportunitat de celebrar aquestes festes. Però, per no llevar la il·lusió al poble, vàrem decidir passejar-nos pel poble disfressats d’home major i amb una bicicleta, per recalcar que res ens atura.

Esperem que enguany sí que poguem celebrar la nostra estimada festa des Jai! Us convidam a participar-hi!

Rocío Perales i Roser Payeras (1r Batx A)

 
 

BATALLA DE SON FORNARI

La batalla de Son Fornari va ser un enfrontament militar que va tenir lloc a prop de Son Fornari, entre sa Pobla i Muro, a l’illa de Mallorca durant la Guerra de les Germanies, el 3 de novembre de 1522.

La nit del 14 al 15 d’agost de 1522 un estol enviat per Carles I sortí de l’assetjada Alcúdia, matà a dotze dels vigilants i avançà cap a sa Pobla. Els agermanats reaccionaren i sortiren de sa Pobla per auxiliar els seus companys, però es varen veure envoltats per nous grups d’emmascarats sortits d’Alcúdia i de Muro. Es produí una batalla per les marjals de Crestatx i de Son Sabater. No hi ha acord entre els historiadors sobre qui va vèncer en aquest enfrontament, però sí sobre el nombre de morts: quatre cents. Fou la primera de les batalles d’aquell any i l’única de resultat incert.

Poc després Jaume I va ordenar que es conquerís sa Pobla i Muro. Gurrea, un noble aragonès, demanà la rendició de Muro, però aquests no l’acceptaren. Poc després, Joanot Colom arreplegà un exèrcit d’aproximadament uns 3000 homes, entre cavalleria i infanteria. 

Així doncs, el 3 de novembre, les tropes de Colom partiren cap a Sa Marjal de sa Pobla per tal de tallar les comunicacions de la tropa reialista. Allà, a la zona de son Fornari, s’hi donà lloc una batalla a vida o mort. I després dels episodis viscuts, els agermanats havien perdut unes 1500 persones.

El triomf va ser per les tropes reials, que més tard entraren a Muro i la conqueriren ja que els ciutadans no varen oposar resistència.

L’associació cultural Albopàs, al 3 de novembre de 2012, en motiu del 490è aniversari dels fets, col·locà un monument que recorda la batalla de son Fornari, en memòria dels agermanats que perderen la vida. El monòlit, que pesa uns 1.200 quilos, ocupa el lloc d’una antiga placa instal·lada allà a principis del segle passat i desapareguda fa una desena d’anys.

La pedra, la nova, porta la següent inscripció: “Dia 3 de novembre de 1522, mil agermanats moriren en aquest camp de Son Fornari, a la batalla de la Marjal, en defensa dels drets del poble i del bé dels mallorquins. Pac qui deu. En memòria i gratitud del seu heroisme. Associació cultural Albopàs”.

Miquel Socias i Guiem Mascó (1r Batx B)

ENTREVISTA A MARGALIDA CALDÉS CRESPÍ  

Na Margalida Caldés Crespí és jugadora i entrenadora de bàsquet. Actualment, juga a la màxima categoria femenina del club Sa Pobla bàsquet i entrena a un equip masculí de nois que tenen entre 16 i 17 anys.

Hem decidit entrevistar-la perquè estem vivint una pandèmia en la qual no podem fer les mateixes coses que fèiem abans, sigui en els esports o  en la vida personal, i a més com que nosaltres fem el mateix esport que ella practica, en aquest cas el bàsquet, doncs ens hem volgut interesar més pel tema.

Quines mesures de seguretat heu de dur a terme per començar un entrenament?  

Primer de tot esperam que hagin arribat tots els membres de l’equip per entrar junts al pavelló. Quan entram als pavellons hi ha dues estores per netejar-nos les  sabates i també hi ha dispensadors de gel hidroalcohòlic. A mesura que arribam  també ens prenem la temperatura.  

La mascareta es porta per entrenar? O els jugadors poden realitzar l’entrenament fora mascareta?  

Els jugadors poden entrenar i jugar sense mascareta, tot i que en un dels partits que vàrem jugar alguns dels rivals sí que portaven mascareta per decisió pròpia.  

En quin moment exacte et pots treure la mascareta?  

La mascareta únicament es pot treure en el moment de començar l’entrenament, i  just quan acaba s’ha de tornar a col·locar.  

És obligat que l’entrenador porti la mascareta tot el temps? Quins avantatges té?  

No és obligatori que els entrenadors duguin la mascareta tot l’entrenament ja que  es considera l’equip com un grup bimbolla, però és recomanable ja que no es manté la distància de seguretat amb els jugadors en tot moment i així en certa manera la seguretat és major.  

Penses que aquestes mesures s’estan complint així com s’hauria de fer?  

Pel que veig en els moments dels entrenaments, en el nostre club aquestes  mesures sí es respecten.  

Com es van anar desenvolupant els entrenaments des que va començar aquesta pandèma? És a dir, així com anaven passant els dies i els mesos com ho duíeu a terme?  

Quan s’inicià la pandèmia es varen suspendre totes les activitats esportives, però  així i tot el preparador del club anava passant entrenaments per fer a casa i que  quan se podia sortir a fer esport hi havia jugadors que anaven a caminar, córrer o  en bici. Més endavant, cap al mes de juny, s’iniciaren entrenaments sense contacte  fins al juliol, i a finals d’agost es tornaren a iniciar.

En quin moment vàreu poder començar a entrenar amb contacte? Creus que va  ser bona idea?  

Els entrenaments en contacte es pogueren iniciar cap a finals de setembre. Crec  que sí que va ser una bona idea ja que el govern balear va esperar que les  condicions fossin favorables, i a més hi ha bastant de control i compromís per part  de jugadors i entrenadors. 

En vista que ja heu pogut començar les competicions, quines mesures heu de complir abans d’entrar al pavelló? Durant el partit? I al final del partit?  

Tal com si fos un entrenament, abans del partit quan s’entra al pavelló es mesura la  temperatura a tots els membres de l’equip, es netegen les sabates i ens posam gel  hidroalcohòlic. Durant el partit tots els membres de l’equip es seuen en cadires per  garantir el manteniment de la distància de seguretat i a més porten mascareta. Al  final del partit tots els jugadors es posen de nou la mascareta i es posen gel abans  d’abandonar el pavelló. A més, tots els membres dels dos equips activen l’aplicació  de Radar COVID en els mòbils.  

En els partits hi pot haver gent a les grades o no? I els jugadors es poden dutxar?  

En alguns pavellons sí que hi pot haver públic, sobretot si són més grans. El  nombre de persones que hi pot haver a les grades varia en funció del tamany del  pavelló. En tots els partits es fa una llista amb tots els assistents per mantenir un  control i a més es manté la distància de seguretat entre els espectadors en tot  moment. Respecte a les dutxes, crec que hi ha molt pocs pavellons on sí es puguin emprar ja que després del seu ús han de ser desinfectades, i al no poder  garantir aquesta neteja molts han optat per evitar l’accés als vestidors.  

És cert que hi ha alguns membres d’alguns equips que juguen amb mascareta? Si es que sí, per què?  

Com he dit abans, en un partit jugat aquesta temporada alguns dels membres rivals sí que portaven mascareta mentre estaven jugant. Imagin que la duen tot el  temps per precaució i estar més protegits.  

Quins equips poden competir?  

Les competicions s’han reprès des de la categoria d’infantil fins a la sènior. En els  equips minis i preminis s’ha posat en marxa un nou tipus de competició per tal de  mantenir la motivació dels més petits. 

Ara, avui en dia, com veus la situació que estem passant, especialment en l’esport del bàsquet?  

És una situació complicada i cal molta responsabilitat i compromís per part de tots els membres dels clubs, esperem que aviat puguem tornar a la normalitat.  

Creus que les competicions finalitzaran aviat? Per què?  

Esper que les competicions no finalitzin, sempre que les condicions de la pandèmia  ho permetin, però a mesura que vagi augmentant el nombre de casos és possible  que s’arribi al punt de finalitzar les competicions.  

En el teu club, hi ha hagut algun cas de COVID-19? Quines han estat les  conseqüències?  

No conec cap cas d’algun jugador que hagi donat positiu, però sí algun entrenador.  Els entrenaments de l’equip no es varen suspendre ja que l’entrenador anava en  tot moment amb mascareta. Un altre entrenador del club el va substituir durant el seu confinament fins que va superar la malaltia.  

Com es duen a terme les competicions, és a dir els partits? En diferència als  altres anys.  

Com he dit abans en el moment d’accedir al pavelló hi ha control de temperatura i  neteja de mans i sabates, i la principal diferència és que els jugadors que no es  troben dins la pista estan asseguts en cadires separades i van amb mascareta, i  que tant a l’inici com al final del partit no es poden xocar les mans els equips rivals.  

Per què a les Balears s’han pogut iniciar les competicions i a altres comunitats  com ara Castella-Lleó no han pogut ni començar els entrenaments sense contacte?  

La diferència que hi ha entre les Balears i Castella-Lleó respecte la COVID-19 són  els contagis, ja que a Castella-Lleó actualment actius hi ha 122.465 casos i a les  Balears hi ha 23.095 casos. Com podem observar la diferència entre casos actius és major la de Castella, per tant, s’han hagut de prendre mesures per disminuir aquests casos i han optat a no començar les competicions.  

Es poden pujar jugadors/es a una categoria diferent de la seva, del mateix  club?  

Els jugadors només poden entrenar i competir amb l’equip al que pertanyen, no  poden pujar a equips de categories superiors. 

Com creus que anirà evolucionant la situació?  

A poc a poc els nombres de contagis estan pujant, el que dificulta la situació, però  esperem que les condicions segueixin permetent els esports col·lectius i de contacte. En  qualsevol cas les decisions les pren el govern i, per tant, haurem de seguir les seves  normes.

Catalina Moranta Socias i Antònia Maria Bennassar Amer (1r Batx C)

L’ESCOLTISME A SA POBLA

 

L’AEG Sa Marjal és l’Agrupament Escolta i Guia de sa Pobla des de fa 21 anys. En conjunt, amb 13 agrupaments més, formen el MEGM (Moviment Escolta i Guia de Mallorca).

L’escoltisme és un moviment juvenil des dels sis anys fins als denou. Tenint en compte l’evolució dels joves, ens distribuïm en branques. Des dels més petits, els ferrerets, on aprenen coses tan simples, però a la vegada essencials per a la vida, com a conviure en grup i a començar a entrar en contacte amb la natura, fins als més grans, les Rutes, on aprenen l’autonomia del jove, per arribar a la preparació per a l’opció personal. Cada branca té una sèrie de caps (monitors) on el seu únic objectiu és acompanyar-te i ajudar-te en l’aprenentatge. A més, hi ha un cap d’agrupament que dirigeix el funcionament de l’agrupament.

A sa Pobla actualment és Maria Pieras Font, de vint-i-quatre anys. Va començar el seu camí dins l’escoltisme als 15 anys, a la unitat de caravel·la, i de llavors no ha abandonat l’agrupament. A més, aquest any ha estat anomenada comissaria del MEGM. He pogut parlar amb ella i fer-li una breu entrevista.

Que a significat l’escoltisme per a tu?

És una manera de viure, com un estil de vida. A vegades, a través dels seus valors i aprenentatges t’ajuda a expressar com et sents, és una ajuda per expressar-te, per obrir-te. A més, és com una mentalitat de mirar per un bé comú i no fer res individualment. Sempre intentam deixar al marge la individualitat, com per exemple, “jo he fet això i per això sóc millor”. 

Per què vares començar a anar als escoltes?

Va ser casualitat, una amiga que anava als escoltes des de petita durant molts d’anys em deia: Venga apunta’t, venga apunta’t!! I jo li deia: No, no. Això no és per a mi. I al final, a quart d’ESO, vaig decidir apuntar-me. I així va començar.

Molta gent pensa que l’escoltisme és una extraescolar. Què en penses sobre això?

No, no té res a veure amb una extraescolar. Tu pots anar per exemple a anglès, robòtica, dansa, teatre… Però quan estàs xerrant del temps lliure i de l’educació en el temps de lleure, no té res a veure en les activitats extraescolars, que fan entre setmana els nins. Hi ha molt poca gent aquí que entengui això dels escoltes. Per exemple, la mítica pregunta: Tu cobres per fer tot això? No, doblers no.

Diries que l’escoltisme és només els dissabtes de 4 a 6?

Ni de prop. Si jo ara pogués ensenyar la meva agenda, bé la meva agenda que ara mateix no està plasmada, en aquest moment està tot el que he de fer dins el meu cap, i veiessin tot el que he de fer, entendrien tot el que són els escoltes… No només tema reunions, programar, pensar caus de manera divertida, com transmetre la metodologia als nins i que la trobin entretinguda, perquè tu els pots amollar la parrafada i ja els l’has amollada, però has de fer que a ells els interessi. I després, la frase que sempre hem dit “ESCOLTA UN DIA, ESCOLTA TOTA SA VIDA.” Un pic tens la promesa no pots dir de desfer la promesa. És una cosa que tu ja has fet. Per tant, no és una cosa de dissabte de 4 a 6.

Per què s’haurien d’apuntar els infants i joves als escoltes?

Perquè aquest tipus d’educació que s’ensenya als escoltes, hem de tenir en compte que els escoltes educam en el lleure, no s’ensenya a l’escola. És una educació que se li diu informal. Per tant, si tu no la vas a cercar, no la rebràs.

Podries explicar en què consisteix ser la comissaria?

Ser comissaria del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, primer de tot he de dir que he entrat com a gestora, i en poques paraules és representar el moviment davant altres entitats. I estar al costat dels agrupaments, saber si necessiten qualque cosa, si tenen qualque dubte. 

Com se sent ser cap d’agrupament i comissaria a la vegada?

Molta responsabilitat. A vegades massa, perquè qualsevol cosa que faci l’agrupament on estic i els altres agrupaments, me repercuteix a mi. És a dir, qualsevol agrupament, ara per exemple si surt una foto amb un nin sense mascaretes o un grup de nins sense mascaretes així com estem ara, noltros, tant l’altre comissari com jo hem de donar cara, hem de donar explicacions. I per altra banda, per aquí el mateix. És a dir, que si ja és un de Sa Marjal sense mascaretes me caurà la bronca per dues bandes.

S’ha vist afectat l’agrupament per la COVID-19? De quina manera?

Sí, tenim baixes de nins… Sí que feim petits grups com són ses patrulles, ses sisenes i es equips, però estàvem sempre junts. Es vera que hi havia el petit grup, però sempre hi havia la unitat junta. En aquest cas, per exemple enguany, que tenim 24 llops el que hauria estat “guai” seria tots els llops junts, aprendre de tots, ser quatre caps a la mateixa unitat hagués estat fantàstic i haver-te de veure que només et pots fer amb els deu nins que tu tens i per exemple en el meu cas que soc cap tota sola d’un subgrup et falta, et falta… I jo per exemple, com a cap de llops en aquest cas, m’ha costat i mos ha costat, subdividir els nins. Perquè clar, hi ha un grup de nins que és del 2011, que és un grup fet tots. Que passava? Que eren més d’onze. No els podíem posar tots junts. Per tant, vàrem haver de decidir qui posa’m amb qui, a quin subgrup el posa’m, i clar això pot dur a que els nins no estiguin còmodes, i a vegades que s’estimin més estar a un grup que a l’altre perquè “es meu amic està a s’altre grup”. Després, també a nivell de moviment, hem baixat a nivell de nins i de monitors, concretament al nostre agrupament hem tengut set baixes, però alhora hem tengut noves incorporacions, han començat 11 infants nous. 

Enguany no s’han pogut dur a terme les passes de manera presencial…. però sí de manera virtual, com podeu veure en aquest vídeo.

Catalina Femenías (1r Batx C)

LA DIVERSITAT DE GÈNERE

Des del darrer període del s.XX fins a dia d’avui, la societat ha viscut un procés de continua transformació. Els objectius del feminisme han anat evolucionant, i amb aquests, els conceptes i els reptes en funció del paper dels homes i les dones en la nostra societat. La lluita també ha inclòs, de cada vegada més, persones homosexuals i transexuals. Això és gràcies a la globalització de les lluites per la no-discriminació. Aquests avanços suposen molts canvis en positiu, tot i que encara avui som davant el repte de passar de la igualtat legal a la igualtat real entre homes i dones. Cal aprendre a desxifrar quan i com aquelles lleis discriminatòries, que fa anys eren vigents, encara sobreviuen.

Nosaltres, per tal de poder recollir informació directa, hem duit a terme un qüestionari al conjunt de la societat, per analitzar els diferents aspectes de com són els coneixements dels joves sobre la diversitat de gènere, l’orientació sexual i la identitat de gènere. Tot això amb l’objectiu de conèixer en quin punt està la nostra societat, i tot el que queda per aconseguir una societat de cada vegada més lliure i tolerant. 

Abans de realitzar el qüestionari vam fer una recerca de creences que són imposades per la societat. Per exemple, el gènere és una construcció psicològica, social i cultural de les característiques considerades masculines o femenines que habitualment s’adjudiquen a mascles o femelles respectivament. Per dir-ho d’una altra manera, és el significat que una certa cultura dona al fet de ser home o dona, marcant un conjunt d’idees, creences, representacions i atribucions sexuals com a base de la diferència sexual. Tot i això, el nostre sistema social estableix una determinada ordenació, les persones nascudes amb un sexe mascle han de tenir la identitat de gènere home, una expressió de gènere masculina i una orientació sexual heterosexual. En canvi, les persones nascudes amb un sexe femella, han de tenir una identitat de gènere dona, una expressió de gènere femenina i una orientació sexual heterosexual. També al llarg del temps se’ns han anat establint uns patrons de normalitat on el nen ha de jugar amb cotxes i les nenes amb pepes. Aquestes divisions s’han anat reforçant tant en l’entorn familiar com en el social i en l’escolar. A poc a poc, aquests fets va proporcionant a l’individu unes certes limitacions i desaprovacions socials a causa de les ruptures de les “normes” socials, ja que les accions estan condicionades a força d’ajustar-se a aquestes. Fins i tot, abans de néixer ja es tenen unes idees que condicionen la nena o el nen a causa de les expectatives familiars “serà el millor jugador de futbol” o “serà una model”. Aquestes “idees” s’anomenen estereotips, una opinió, una sanció, un valor o una expectativa que s’imposa als membres d’una determinada comunitat sense tenir en compte la individualitat. En aquest cas, podem parlar d’estereotips de gènere, en referència a les dones els més comuns són: dependents, dèbils, emocionals, tendres, comprensives i indecises; i pel que fa els homes, entre els més corrents figuren: forts, valents, durs, insensibles, independents i competitius.

Aquesta perspectiva de la diversitat de gènere planteja que aquest ordre no és natural, sinó una invenció social i cultural. Aquest és el problema d’aquest sistema, ja que hi ha moltes persones que no s’identifiquen amb aquestes “normes”, exposant-se a assetjaments, diferents tipus de violències i a la discriminació segons característiques, interessos o actituds, i dona privilegis a algunes persones, reprimint la llibertat d’altres. El que és més greu és que encara moltes persones classifiquen l’homosexualitat com un trastorn psicològic, caracteritzat per l’atracció eròtica cap a les persones del mateix sexe. Per això quan es parla de diversitat de gènere es fa referència al dret de totes les persones en general, i no exclusivament als LGTBI. Tots vivim sota aquest mandat social que ens impedeix acceptar la complexitat de la nostra identitat i dels nostres desitjos. 

Per fer la recollida d’informació hem duit a terme un qüestionari (que conté un total de 57 preguntes, i que han estat contestades per 69 estudiants i 30 familiars). Els objectius d’aquesta recollida d’informació han estat els següents: conèixer els principals problemes, necessitats i propostes en relació amb la diversitat afectivo-sexual i de gènere en l’àmbit escolar i social (estudiants i població en general); aconseguir una aproximació a l’anàlisi del nivell de LGTBIfòbia en la societat; i per cercar els mecanismes que fonamenten les creences sobre els estereotips de gènere, la discriminació sexista i homofòbica. 

En conclusió, hem pogut comprovar que sí existeixen diferències significatives en funció del gènere en la superació de dites, creences i estereotips en la societat. Mitjançant aquest qüestionari ens hem adonat que les persones tenim “concepcions prèvies”, és a dir, que adquirim idees sobre com són els fets i fenòmens socials i naturals mitjançant experiències sobre tot el que ens envolta, el que escoltem i discutim amb altres persones, el que coneixem pels mitjans de comunicació…

Per tant, hem arribat a la conclusió que ens deixam influir massa per la societat. En definitiva, encara ens queda molt de camí per arribar a una societat lliure. 

Caterina Batle Aguiló i Margalida Payeras Rasero. 1r BATX. C

BANDA DE MÚSICA DE SA POBLA

HISTÒRIA

La família Rian va ser la família que va fundar la Banda Musical de Sa Pobla, amb la nissaga Joan Ignaci Rian i Gelabert, entre els anys 1864 i 1865 aproximadament. Un dels seus fills, Llorenç Rian i Cladera, va seguir el relleu del seu pare després de la seva mort als 67 anys, però qui realment va consolidar la Banda Musical de Sa Pobla va ser el mateix Joan Rian i Cladera, dedicant 64 anys a la banda.

Passats els anys, el regidor Bartomeu Siquier va prendre la iniciativa de formar una Escola Musical Municipal, així que l’any 1966 varen començar amb els tràmits. L’escola va començar amb 31 alumnes i, amb el temps, va superar el centenar.

La banda va tenir una molt bona acceptació al poble, així la feina que els músics van anar fent es va consolidar a l’Ajuntament de Sa Pobla, de manera que es va procedir a crear la “Banda i Escola de música de Sa Pobla”, on es posava en marxa una escola de música per nodrir els joves.

ADAPTACIÓ A LES MESURES DE PREVENCIÓ DEL COVID-19

Amb la situació que hem viscut i estem vivint degut a la COVID-19, tots ens hem hagut d’adaptar a les mesures per evitar els contagis i l’empitjorament d’aquesta situació, i la Banda de Música de Sa Pobla no n’és l’excepció.

La banda s’ha vist incapacitada per realitzar els assajos a Can Garroví, on els feia normalment, degut a la norma de distanciament de mínim tres metres entre cada músic a espais tancats. Com a solució, des de l’inici de curs al setembre, els assajos s’han estat fent al pati de l’Escola Sa Graduada amb un distanciament d’un metre i mig entre cada músic. Aquest fet té la seva part positiva, ja que ha permès a la banda començar amb els assajos, però també té la seva part negativa. Amb l’arribada del fred i la humitat els músics s’han trobat amb alguns problemes: principalment el fred, que els afecta a ells, tant a nivell físic com a la capacitat de tocar bé, i, en segon lloc, la humitat. Per donar una solució i poder assajar en les millors condicions possibles, la banda ha proporcionat als músics dessuadores, camisetes tèrmiques, guants i “bufs” per combatre el fred. També els ha proporcionat carpetes amb fundes de plàstic perquè els fols no es vegin afectats per la humitat i no surtin volant amb el vent.

Respecte a les mesures preses durant els assajos, els músics es presenten al pati de l’Escola Sa Graduada mitja hora abans del començament de l’assaig i col·loquen les cadires i faristols a metre i mig de distància. Cadascun té el seu faristol i les seves pròpies partitures i, en acabar l’assaig, cadascú desinfecta el seu material i s’arracona tot per al pròxim assaig. Això fa que els assajos tinguin una durada més extensa del que solien tenir i representa un esforç per part de tots els membres de la banda. Evidentment, tothom utilitza la seva mascareta i només se la lleva a l’hora de tocar. Els percussionistes i el director en són una excepció, ja que ells estan obligats a dur-la tot el temps. 

Amb la nova situació també s’han hagut d’eliminar els actes de cercavila, però perquè el poble pugui seguir disfrutant dels actes de la banda, es faran concerts a l’aire lliure en substitució a aquests. En total, durant el curs, es faran aproximadament tretze actes (a diferència dels 23 actes que sol fer la banda en una situació de “normalitat”). Als concerts els músics portaran tots la mateixa mascareta que els proporciona la banda per mantenir una uniformitat durant els actes.

unions i les activitats que sol organitzar la banda per als músics també han quedat exclosos i no es farà cap reunió esmentada anteriorment. Aquesta decisió afecta directament als membres de la banda, que no podran gaudir de les activitats d’oci que tant es disfrutaven quan es realitzaven.

ENTREVISTA AL DIRECTOR DE LA BANDA: VICENTE BONO

Per tal de tenir una altra perspectiva i entendre un poc més la situació per la qual està passant la banda, hem entrevistat al seu director, Vicente Bono.

Què et pareix l’adaptació que està fent la banda a la situació de la COVID-19? Creus que les mesures són efectives?

Trob que la banda s’ha adaptat molt bé a les mesures, millor del que jo em pensava, ja que no assagem a Can Garroví, sinó a Sa Graduada i guardam les distàncies i complim amb les mesures, a més que els concerts també els feim a l’aire lliure.

Les mesures sí són efectives perquè a la banda no hi ha hagut cap rebrot i crec que ho estem fent bastant bé.

Com creus que els músics i professors ho estan passant en aquesta situació a la banda?

Ens estem adaptant, però no és una situació agradable. A tots se’ns fa estrany tocar mantenint les distàncies mentre abans els músics solien compartir els faristols i hi havia més companyerisme, però ens hem d’adaptar.

Per als professors tampoc és agradable estar a uns metres de l’alumne i haver d’apropar-se amb la masareta.

Evidentment m’estimo més així com ho fèiem abans quan podíem anar a sopars i fer activitats conjuntes que ara no es poden fer.

Com veus als alumnes/músics, més o menys motivats?

En els alumnes no estic notant molts de canvis. Sí que els costa un poc dur la mascareta i mantenir les distàncies, però s’han adaptat prou bé.

Respecte als músics, els veig millor del que em pensava. Amb el fet d’haver d’assajar a Sa Graduada amb el fred, pensava que seria pitjor, però són bons al·lots i s’estan adaptant molt bé. Dins el que cap estan prou motivats.

Quan la situació millori, ens podrem ajuntar més i ho disfrutarem més, també.

Julia de Freitas González i Samuel de Jesús Salas Hernández (1r Batx A)

Toni Martorell, 2ESO

ENTREVISTA A CATALINA LLADÓ, 90 ANYS.

UNA PIANISTA VETERANA

A quina edat vàreu començar a tocar el piano?  Ho vàreu decidir vós o varen ser els vostres pares?

Vaig començar a tocar el piano quan tenia uns sis-set anys, no més. A mi la música m’agradava i ja em cridava l’atenció, però realment va ser per la meva mare, que era molt aficionada a la música, i com que ella no va tenir l’oportunitat d’aprendre’n, doncs m’ho va proposar a mi.

On vàreu estudiar? Teníeu piano a casa vostra?

Jo era de Sóller, i en aquell temps hi havia una escola de monges, on vaig anar per aprendre de tocar-lo. A ca meva tenia un piano que em varen comprar quan vaig començar a tocar, per poder practicar.

En aquella època hi havia  molta gent que es podia permetre estudiar música?

Abans era més aviat poqueta la gent que estudiava música, comparat amb ara, que gairebé està a la disposició de tothom. Generalment, la gent que estudiava música solia tenir doblers ja que a mesura que els estudis avançaven havien d’anar a Palma a examinar-se i en aquell temps no tothom podia fer-ho; a part, no tothom podia permetre’s un piano a casa, ja que abans tots eren de corda i eren molt cars… No com ara que n’hi ha d’elèctrics. 

A mesura que anàveu tornant gran, vàreu continuar estudiant? Teniu algun estudi acabat?

Jo tenc la carrera de piano acabada, la qual són vuit cursos. A Palma nomès s’examinaven cada mes de juny al conservatori fins al cinquè curs, per la qual cosa vaig haver d’anar a examinar-me a València quan tenia uns 17 anys, a l’any 47. Hi vàrem anar unes quantes mallorquines i ens ho vàrem passar beníssim, una experiència que no oblidaré mai.

Com va ser que  decidíreu començar a fer classes de piano? Durant quants d’anys heu fet classe? Teníeu molts d’alumnes? 

Al principi em venien a demanar que anés a tocar el piano a hotels, quan vivia a Sóller, i cobrava alguns doblers. Després vaig casar-me amb un pobler i vaig venir a viure a sa Pobla. Aquí va ser quan vaig començar a fer classes a al·lots. Vaig fer classes durant uns 40 anys; per tant vaig arribar a tenir molts d’alumnes.

Al dia d’avui seguiu tocant el piano? 

Al dia d’avui ja no faig classes, ara en fa la meva filla,;però jo seguesc tocant-lo, encara que ja no tenc la mateixa habilitat que tenia perquè així mateix ja he perdut agilitat.

De totes les peces que heu pogut tocar, quina o quines són les vostres preferides?

He tocat moltes peces, molts d’estudis, moltes sonatines, etc. Jo, quan estudiava tocava unes quatre hores diàries; per tant n’hi ha moltes que m’han agradat, altres que no. Una que sempre m’ha cridat més l’atenció és “Tocata i fuga” de Bach i moltes més, però després de tants d’anys ja m’he anat oblidant. 

A nivell personal la música és important per vós? Què sentiu quan tocau el piano? 

La música ha estat amb jo des que era molt petita: quan toc em sent molt feliç i si no el pogués tocar em faria moltíssima falta, em sabria molt de greu…, ja que ha estat amb mi tota aquesta llarga vida.

La vostra filla i neta també han estudiat piano, vàreu ser vós la seva professora?

Sí, jo li vaig ensenyar a la meva filla, i a la meva neta li ha ensenyat la seva mare. Em sent molt contenta que també hagin seguit les meves passes; però si no haguessin volgut no les hi hagués obligat.

Na Catalina Lladó va ser la meva primera professora de piano quan jo tenia uns vuit anys. Em va fer classe durant mig any, ja que va caure i es va rompre la cadera, i va passar a ensenyar-me la seva filla, na Teresa. Des de llavors ja m’ha fet classe sempre ella i na Catalina es va retirar. 

Per a mi na Catalina és una inspiració, un exemple a seguir. Tenint en compte que té 90 anys i que molta gent de la seva edat no sabia llegir i gairebé ni escriure, ella és una veterana del piano. Em sorprèn que amb 90 anys sigui capaç de tocar-lo a la perfecció.

Fa molt de temps que no la sent tocar, des que em va deixar de fer classe; per tant fa uns vuit anys, però me’n record que mai havia sentit tocar algú tan bé en directe com ella.

Esper que pugui tocar el piano molts anys més, ja que com ella ha dit, li faria molta falta, perquè més que una part, és tota la seva vida…  

Marina Perelló, 1BATX B

HO SABÍEU?

Dia 26 de setembre se celebra el DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES per tal de promoure la riquesa i importància lingüística, ja que a Europa es parlen més de 200 llengües i moltíssimes més que provenen de fora del continent.

Parlar unes poques paraules de la llengua del país que es visita (per exemple, de vacances) permet conèixer nous contactes i fer nous amics.

Aprendre altres llengües és una manera d’arribar a comprendre’ns i de superar les nostres diferències culturals..

En aquest enllaç teniu les salutacions amb els diferents idiomes que es parlen a l’institut: BON DIA! (enregistrament de les salutacions per part de diferents alumnes de l’institut, que es va emetre al llarg d’uns quants esplais per celebrar el Dia Internacional de les Llengües).

Iván Moret i els seus alumnes
treballant en un nou prototip robòtic per servir café a les aules. S’espera que a final de curs tinguem un robot per professor que imparteixi les classes del meet i articuli constantment la frase “posa’t bé la mascareta” durant les guàrdies de pati.

CONCURS DE DISFRESSES 2021