FORMACIÓ MEDIADORS
19/12/19
BRUEL
16/12/19
PETIT PRÍNCEP
El departament de Matemàtiques, juntament amb el departament de Filosofia, hem organitzat una activitat interdisciplinar per als alumnes de 1r Batxillerat C. L’activitat consistia en la lectura del capítol de l’home de negocis del llibre El Petit Príncep, de n’Antoine de Saint-Exupéry i, a partir d’aquí, escriure un article d’opinió establint un paral·lelisme entre els estels que compta l’home de negocis i els continguts que estudiem a Matemàtiques (o generalitzant en altres assignatures) fins i tot en relació amb l’educació en general.
Els següents articles són els que ens han agradat més i esperam que siguin del vostre gust.
Isabel Prados i Isabel Fernández
BIEL CRESPÍ CANTALLOPS
«Utilitat» és la paraula amb la qual el Petit Príncep deixa bocabadat a l’home de negocis, ja que el petit protagonista de la novel·la dedica una gran part del seu dia a dia a cuidar les flors i els volcans, que són propietat seva. En canvi, l’atrafegat home de negocis compta i recompta estels per dipositar-los a un banc i que quedin allà per sempre. Aquest exemple el podem aplicar a la nostra vida quotidiana, on alumnes frustrats dediquen capvespre rere capvespre a treballar per poder treure endavant els seus estudis. Desgraciadament, una bona part d’aquests mètodes, sistemes, tècniques… de ben segur que no els podran treure una gran utilitat. I molts es demanen: per què tant sacrifici?
Definitivament, aquest sacrifici és una acció favorable a curt termini, però a llarg termini de poc servirà. Tot allò que haurem interioritzat caurà a l’oblit per falta d’aplicació al dia a dia, com en el meu cas ho seran algunes fórmules matemàtiques que em resultaran estèrils al meu camp de treball. En una entrevista a la revista “Panenka”, mitjà del que som un fidel seguidor, Fernando Signorini, un pioner en quant a ‘preparador físic’ es refereix, declarava que guanyar de qualsevol manera equival a viure de qualsevol manera. Quan vaig llegir aquest fragment, un calfred d’emoció i satisfacció va recórrer el meu cos. I és que al camp educatiu hi ha una tendència total al resultadisme que ens hi té capficats. No importa el com sinó el resultat. Si aquest sistema d’aprenentatge segueix vigent el que aconseguirem serà crear alumnes ignorants i que es trobaran cara a cara amb la vida i no sabran quin camí escollir. Pens que ja des de ben petits hauríem de donar una major importància al com aconseguir el resultat i que aquest resultat el puguem utilitzar a la nostra vida.
Com a conclusió, opín que des de totes les bandes, alumnes inclosos, s’hauria de fer un esforç per poder revertir aquesta situació. D’aquesta manera, els alumnes sortirien amb una formació més sòlida i directament la satisfacció dels professors augmentaria. Està clar que no és una tasca fàcil, però ens seria de gran utilitat aconseguir-ho.
Constatació entrevista: https://www.facebook.com/SignoriniOK/photos/muchas-gracias-por-la-entrevista-panenka-gran-revista-recomiendo-su-lectura/1150956404947322/
CAMILO J. FAUNDEZ JAÑA: La utilitat de les matemàtiques en la nostra vida
Està molt clar que la utilitat de les matemàtiques és molt àmplia i variada. Però són totes les branques d’aquesta assignatura útils per a la vida quotidiana? És completament necessari aprendre tots els continguts?
Tal com va plantejar la història de El Petit Príncep, la majoria de nosaltres el que fem amb els continguts matemàtics que només veiem a classe i que mai més ens tornarem a trobar, és “guardar-los en un calaix amb clau”; clau que perdrem amb el pas del temps, desaprofitant hores de classe en les quals haguéssim pogut invertir estudiant això que realment utilitzarem.
Ara, transportant aquesta realitat a la nostra classe de matemàtiques, he vist de primera mà com un tema tan important com l’aritmètica mercantil, que sense cap dubte crec que és indispensable per al futur de l’alumnat i que té una utilitat impressionant, és relegat a un segon pla, passant a ser un tema molt breu i que passa desapercebut entre tots i totes. Mentrestant, temes com l’àlgebra, que si bé hem de tenir uns coneixements bàsics i útils d’aquesta branca de les matemàtiques, resulta ser un tema llarguíssim i complicat, que pràcticament ningú del Batxillerat social tornarà a veure mai.
Ja per anar finalitzant i com a mode de conclusió, vol dir això que aquest contingut “inútil” hagi de desaparèixer? Crec que no, però una de les mesures que hauríem d’adoptar seria la de reduir els temes no aplicables a la nostra quotidianitat, i donar-li més importància a coses que de veritat seran útils per nosaltres, coses que utilitzarem com a eina en un futur i que agrairem d’haver après en la nostra formació acadèmica.
LISA XIN WANG: La importància dels continguts
Molts d’alumnes es qüestionen la utilitat i l’abundància dels continguts estudiats al sistema educatiu actual. Al professorat de llengües probablement l’alumnat li hagi preguntat “Per a què serveix la morfosintaxi a la nostra vida quotidiana?” . Jo pens que els continguts serveixen sempre i són importants, encara que no ens ho sembli.
En primer lloc, recordem que els temaris que s’imparteixen són establerts pel sistema educatiu, així que crec que el sistema no acceptaria l’ensenyança de coneixements si aquets no fossin importants o d’utilitat. Així el seu objectiu és formar la població perquè aquesta després de l’etapa d’estudi puguin desenvolupar una vida digna a partir del que han après.
En segon lloc, hem de ser conscients que gràcies al que ens ensenyen i a aquests continguts, tenim diferents capacitats que hem anat descobrint cada un. Tots tenim uns gustos i els hem descobert gràcies al fet de presentar-nos uns continguts amplis on cadascun de nosaltres hem pogut descobrir les nostres preferències. I en la meva opinió les persones ens diferenciem per les nostres idees, gustos i personalitat; així que trob que és importantíssim en aquest àmbit també. A més a més, en el conte, El Petit Príncep sembla que creu que els estels (continguts) no serveixen per res, però gràcies a aquesta informació som unes persones més cultes i amb més coneixements.
No obstant això, trob que ara mateix es valora molt el fet que una persona tengui la capacitat de memoritzar tot el contingut i després vomitar-ho als exàmens. S’està creant una imatge entre els joves que si un no estudia bé o si troba que si una carrera universitària no és el seu camí, ja es dona per suposat que aquesta persona no podrà sortir endavant o serà un “fracassat”.
En la meva opinió els continguts que se’ns imparteixen no només haurien de ser diferents maneres de cultivar el nostre coneixement i de saber els nostres gustos, sinó que també hauria de demostrar i ensenyar que una vida no depèn de la teva capacitat estudiant sinó de la capacitat d’ambició i de motivació.
UXIA AGUILÓ PELÀEZ:
Aquest capítol del llibre “ El Petit Príncep”, fa un paral·lelisme entre un home que guarda estels dins un calaix el qual tanca amb clau i els continguts que adquirim els alumnes respecte qualsevol assignatura.
Cada vegada que estudiam una assignatura, vivim una experiència paranormal… Aprenem una cosa nova que guardam en diferents calaixos. El fet que algú memoritzi un fragment, el posi a l’examen, tregui un 10 i després no s’enrecordi de res, vol dir que aquells continguts no els ha adquirit, sinó que els ha memoritzat i després els ha oblidat. Però d’una manera o altra estan guardats o han passat per la nostra ment. No crec que tot sigui culpa dels alumnes, sinó que crec que una part de culpa la té el sistema educatiu, ja que a moltes d’aquestes assignatures, no ens ensenyen a pensar i l’única cosa que interessa són les notes, i a vegades aquestes no reflexen la intel·ligència de l’alumnat. Particularment, jo crec que a l’assignatura de Matemàtiques, les notes no solen ser molt elevades ja que a aquesta ens ensenyen a pensar.
Constantment estam obrint i tancant el calaix on hi guardam els continguts com a conseqüència que molts temes tenen relació els uns amb els altres. Nosaltres també hauríem de fer un esforç per tenir aquest “calaix” més actiu, i intentar entendre més les coses i pensar. A vegades, pensam que molts continguts els tenim dins un calaix, tancat amb clau i oblidats, però quan rellegim una altra vegada allò que pensàvem que teníem oblidat i veiem que hi ha coses que ens sonen, podem observar que hem fet la feina ben feta. Òbviament, no ens quedarem amb tot allò que vam estudiar un pic per a un examen, però mentre ens sonin algunes coses i puguem observar que hem pensat i reflexionat, aquest dia sabrem que el sistema educatiu funciona i que nosaltres hem començat a pensar. Finalment, m’agradaria comentar una cosa que diu l’home de negocis i és que quan més estels té, més ric és, i crec que té tota la raó i que quantes més coses coneixem, més riquesa adquirim a nivell personal. Pots ser molt pobre de doblers, però alhora molta rica intel·lectualment. Ja que tots aquests coneixements són els que ens fan més rics i ens fan créixer com a persones.
Finalment podríem dir que és una lluita de tothom: educadors, familiars, de nosaltres mateixos. Però recordeu que per molt que sembli que hi ha continguts que estan oblidats, només estan amagats i guardats davall un pany.
PERSONATGE X
Amigues i amics, de bell nou tenim el repte d’endevinar el nostre PERSONATGE X. Una secció-concurs que iniciàrem en el número anterior de Bruel.
Però abans de començar amb les preguntes anunciarem quina era la resposta correcta de l’anterior personatge: Hamal Villar, professor d’Educació Física.
La persona que té l’honor d’haver guanyat el primer concurs és LAIA TORRENS de 4t C.
- Quin tipus de música t’agrada escoltar?
Música en català: Txarango, La pegatina, Els amics de les arts, Manel, Els Catarres … - Quina feina t’hauria agradat tenir?
Volia ser metge, però m’encanta el que faig i ara mateix no ho canviaria per cap altra feina. - Quin és el teu esport preferit?
Bàsquet - On t’agradaria viure?
Mallorca és un paradís, no ho canviaria per cap altre lloc! - Fas algun esport? Quin?
Córrer i una mica d’exercici - Quin és el teu menjar preferit?
El menjar xinès - Quin és el teu major somni?
Veure créixer feliç les meves filles - Com t’imagines d’aquí a deu anys?
Esper que igual. - Que destacaries del teu caràcter?
Que tinc molta voluntat - Què és el que més odies?
Les injustícies - Quin és el teu lema?
Menys és més! - Quin creus que és el teu major defecte?
Que som molt indecisa - Quin ha estat el llibre que més t’ha impactat?
M’encanta llegir de tot, però no tenc cap llibre ni autor que destaqui. - Quin tipus de pel·lícules t’agraden?
No som molt cinèfila, en general m’agraden els drames!
Si saps qui és aquest personatge X i vols participar del concurs, deixa un paper amb el seu nom i les teves dades i deixa-ho a la bústia de fusta al costat del televisor de l’entrada de l’institut.
Pau Crespí Matas, 2nE
TONI CELIÀ TERRASSA
Toni Celià va néixer el 6 de juny de 1982 a Sa Pobla. És llicenciat en Biologia (2006) i Bioquímica (2007) per la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El 2007 va començar el doctorat a la Universitat de Barcelona (UB), com a investigador predoctoral a l’IBMB-CSIC, per estudiar els mecanismes moleculars de la metàstasi (reproducció o extensió d’una malaltia o d’un tumor a una altre part del cos). Durant aquest període va realitzar una estada de 4 mesos a la Universitat de Princeton el 2010.
El 2012 va obtenir el doctorat i es va incorporar a la Universitat de Princeton per estudiar els mecanismes moleculars de la iniciació tumoral en càncer de mama, com a investigador Post doctoral sota la supervisió del Dr. Yibin Kang, líder internacional en el camp. El 2018 s’ha incorporat a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) a Barcelona com a investigador júnior independent, al càrrec del laboratori de cèl·lules mare canceroses i Metàstasi, per dedicar la seva investigació a l’estudi d’aquestes cèl·lules en càncer de mama i la seva interacció amb el sistema immune.
Els estudis més remarcables de Toni Celià Terrassa són els publicats a Nature Medicine (2011), on va participar com coautor, i a The Journal of Clinical Investigation (2012), en el qual fou el primer autor.
Al 2018 li varen concedir el premi a CLIP Investigator del Cancer Research Institute (CRI) d’USA per dur a terme un projecte d’immunoteràpia en càncer de mama triple-negatiu. També va rebre l’Escut d’Or de Sa Pobla per les seves innovadores i rellevants investigacions.
Jaume Pons, 2n ESO E
LA PERSONIFICACIÓN DEL PELUCHE KING DILO
“Si la gente se hace fotos con los influencers pensando que son estrellas, cosa que no tiene ni pies ni cabeza, yo también puedo hacerme fotos con este peluche y pensar que es una estrella” ; esta fue la curiosa reflexión que Josep Alomar compartió con sus compañeros de clase. Así pues, dos días más tarde nos presentó a King Dilo, el oso de peluche blanco que se convertiría en nuestra mascota pero que, desafortunadamente, moriría tres meses después.
Desde el primer día que conocimos a Dilo, ya lo personificamos debido a la reflexión con intenciones burlescas de Josep. Primero, empezamos a tratarlo como un influencer haciéndonos fotos con él y pensando que era como un ser superior. Incluso más tarde le creamos una cuenta privada en Instagram para compartir contenido humorístico: desde sus rechazos amorosos hasta su consumo de sustancias estupefacientes ilegales. Siempre fuimos conscientes de que parecíamos bobalicones, pero, gracias a todo esto, nuestra clase se ha unido mucho más que en años anteriores así creando un gran y bonito vínculo entre todos.
Por sorpresa, al empezar el 2º trimestre, Dilo no aparecía en nuestra clase. Ninguno de nosotros sabíamos dónde se encontraba y las preguntas no paraban de rondar en esas cuatro paredes donde habíamos vivido tantas experiencias a su lado. Aunque Dilo ya había sido secuestrado en una ocasión en noviembre (por los alumnos de 4ºB y algunos de sus profesores), no caímos en la posibilidad de que lo hubieran vuelto a secuestrar. Igualmente, no se supo de su localización hasta dos semanas más tarde; un compañero se lo encontró abandonado en su sótano. Dilo estaba muerto. Nuestro compañero nos comunicó la desgracia y al acto decidimos que la causa de su muerte fue la soledad debido a que “no tenía el amor de ella”. Ese mismo viernes celebramos el solemne funeral del peluche en nuestra clase como tanatorio.
Era ya la última hora, nos encontrábamos en tutoría (agradecemos a Isabel, nuestra bellísima y mejor tutora, la paciencia que demostró ese día), todos íbamos vestidos de negro excepto algunos; pero respetamos su decisión. Recogimos todas las mesas, dejamos las sillas alineadas, pusimos una mesa en el fondo y así, dimos comienzo al funeral.
En pleno velatorio apareció una espontánea que, por casualidad, venía de la clase de al lado donde no podían hacer una exposición oral correctamente. Ella era Vanesa, otra bellísima profesora. En consecuencia, nos pidió que bajáramos el volumen de nuestro dolor y, con un rostro muy preocupado debido a su gran empatía, nos acompañó en el sentimiento. Cuando se fue, proseguimos con el velatorio y, quince minutos después, finalizamos el funeral dando paso al entierro. Todo esto quedo grabado aparte de en nuestros corazones, también en dos cámaras móviles.
Desde ese día, no hemos echado de menos a Dilo debido a que, obviamente, solo es un peluche 😛 . Ahora bien, la personificación de nuestra mascota ha sido una experiencia diferente a las anteriores experimentadas durante toda la ESO y que, sin lugar a dudas, repetiríamos cada uno de nosotros mil veces.
Santiago Ramis y Paula Soberats, 4t ESO C
SORTIDA 4ESO. MAC INSULAR
El passat 30 de gener, els alumnes de 4t d’ESO que fem l’optativa de Cultura científica, vàrem anar d’excursió a la planta de reciclatge de Mac Insular a Bunyola.
Es tracta d’una empresa privada que es troba a Mallorca. La seva feina és rebre residus que després reciclen, reutilitzen, recuperen i tornen a introduir al mercat si estan en condicions òptimes.
Durant la nostra visita ens varen explicar el que feien a les seves instal·lacions, on principalment arriben electrodomèstics i restes d’obra. Tracten cada residu d’una manera diferent, els electrodomèstics són separats en línia marró i línia blanca; és a dir, segons si són televisions o aparells semblants, o bé si són congeladors o electrodomèstics similars. Dins la línia blanca se separen en els que contenen CFC (clorofluorocarbonat) o els que no en tenen, aquest fet és molt important, perquè aquest gas és contaminant i si s’alliberàs a l’atmosfera seria dolent per al medi ambient.
Amb les restes d’obra fan àrids, alguns exemples serien: la grava o l’arena. Aquests materials s’empleen per millorar camins, omplir les rodones, i també s’utilitzen per restaurar les pedreres.
En definitiva, la seva actuació a Mallorca és essencial, perquè si no hi hagués aquesta empresa tots aquests residus haurien d’anar a la península per ser tractats o s’abandonarien en zones inapropiades. Gràcies a l’actuació d’aquesta empresa es redueix la contaminació respecta als transports que s’utilitzen, però s’haurien d’introduir altres empreses que es fessin càrrec de residus com el paper.
A Mac Insular ens varen explicar que, repartits per tot Mallorca, hi ha 6 punts de recollida de residus d’aquesta empresa i dues plantes on aquests són tractats.
Els punts de recollida estan repartits de manera estratègica per la nostra illa, amb la finalitat que per dipositar residus no t’hagis de desplaçar més de 25 km.
Les instal·lacions on es tracten els residus estan situades, una a Santa Margalida, on es tracten només residus procedents d’obres; i l’altra a Bunyola, on es tracten tots els residus esmentats anteriorment.
Són tantes les ganes i el que ens va agradar realitzar la visita que hem volgut seguir investigant. És per això que ara anomenarem una sèrie de dades curioses que segur et sorprendran.
Prop de 500 persones han aconseguit la seva reinserció laboral gràcies a la col·laboració entre la Fundació Deixalles i Mac Insular. Al voltant del 75% pertanyen a col·lectius amb risc d’exclusió social.
Per cert, t’havies demanat mai què val dur una tona d’enderrocs a aquesta empresa? Doncs 43€. I una tona d’electrodomèstics de línia marró (televisions)? Aquesta val un poquet més, 756€.
I per acabar, quina quantitat de residus creus que s’han tractat a Mac Insular en 10 anys? Aquesta segur que et sorprèn, 3.400.000 tones de residus.
Des del nostre punt de vista, trobam que aquesta visita va ser molt útil i a la vegada molt interessant. Ja que ens va servir per adonar-nos de la quantitat de rebuig que es produeix en el nostre dia a dia i allò que es fa amb ell. També ens varen explicar el procés que segueix aquest rebuig una vegada és allà.
A part d’això, pensam que hagués estat bé realitzar nosaltres algunes de les activitats perquè durant la visita només ens varen donar explicacions i al final ens vàrem arribar a avorrir un poc.
Mª Victòria Serra Naranjo, Llucia Serra Tortell, Margalida Payeras Crespí, Josep Serra Albis, Josep Serra Alomar, Miquel Socias Perelló, Èlia Bonnín, Alba Cantarellas, Caterina Batle i Francisca Neus Crespí (4t ESO)
Aquí tenim un nou enigma que vol sucar el vostre cervell a fi d’obtenir la resposta correcta i guanyar un premi.
Però, quina era la resposta correcta del darrer enigma? Era el 999
Per cert, el guanyador va ser EZEQUIEL ILLA, de 1ESO F.
Enhorabona!
El nou enigma és El naufragi.
Després de quatre dies de travessia un vaixell de càrrega es va enfonsar i només una part de la tripulació es va poder salvar en el bot salvavides, on van trobar provisions i aigua per a tretze dies, un litre per persona i dia. El tercer dia després del naufragi van perdre part de l’aigua per un cop de mar i en acabar el cinquè dia un dels homes va morir.
Finalment, l’aigua va durar exactament el que s’esperava. Quanta d’aigua es va perdre? Justifica per què.
Si pensau que en sabeu la resposta, la podeu dipositar, juntament amb les vostres dades, a la bústia que Bruel té al costat del televisor, dins l’entrada de l’institut.
Francisca Serra Gelabert, 1r BATX A
EL DIA DE LA PAU
Per al dia de la Pau (30 de gener) els alumnes d’Arts escèniques i dansa de 4t ESO vam decidir fer una performance al pati de l’IES per sorprendre l’alumnat quan sortís al pati. Es tractava de recrear una escena amb un munt de cadàvers (un holocaust) i, mentre els morts eren amuntegats al mig, quatre soldats assassins estaven amb actitud agressiva custodiant els cossos.
Finalment, quatre ballarines, que simulaven la presa de consciència, la pau i la no-violència, aconseguien, a poc a poc, que els soldats s’adonessin de la tragèdia dels seus actes i se’n penedissin. Tot això acompanyat per la interpretació en directe de la cançó Imagine de John Lennon, a càrrec dels alumnes de Llenguatge musical de 1r Batxillerat. L’acte va acabar amb la lectura del següent manifest en contra de la violència.
Antònia Maria Aguiló Socias, 4t ESO C
MANIFEST DIA DE LA PAU
Cada 30 de gener, des de 1964, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau per recordar el llegat de Mahatma Gandhi, home de pau, que practicava la reflexió, defensava la igualtat entre homes i dones, vivia humilment i lluitava pacíficament contra les injustícies. Avui, 30 de gener de 2020 fa 72 dos anys que Gandhi va ser assassinat.
Per desgràcia encara estem molt lluny de poder dir que vivim en un món en pau. No hi haurà pau mentre en algun indret del planeta, per petit i llunyà que sigui, hi hagi qualsevol forma d’injustícia i de violència. Les guerres, els atemptats, els maltractaments, l’explotació, la destrucció… no seran mai acceptables en un món civilitzat, sense exclusions, sense pors, sense injustícies.
Els militars defineixen la Pau com l’absència de guerra. Però, quan hi ha fam, hi ha pau? No. Quan hi ha dolor, hi ha pau? No. Quan hi ha injustícia, hi ha pau? No. Aleshores, la pau és absència de violència, sigui del tipus que sigui, i, per tant, la pau suposa cooperació i no discriminació tant a nivell mundial com individual, en el nostre entorn.
En paraules del propi Gandhi: «No hi ha camí per a la pau. La pau és el camí.»
- Pau és ser feliç
- Pau és tenir un lloc on viure
- Pau és allò que fas, no allò que desitges
- Pau és que tots els nins i nines puguin anar a escola
- Pau és viure i deixar viure
- Pau és estimar a qui tu vulguis
- Pau és caminar pel carrer sense por
- Pau és respectar i ser respectat
- Pau és sentir que tots som iguals
- Pau és el somriure innocent d’un infant
- Pau és la mirada serena dels majors
- Pau és saber que no estàs sol
- Pau és aprendre a escoltar
- Pau és la llibertat d’expressió
- Pau és fer realitat els nostres somnis
- Pau és saber que demà sortirà el sol
- Pau és el respecte dels drets humans
- Pau és viure amb llibertat
La comunitat educativa de l’IES Can Peu Blanc vol manifestar el seu rebuig a qualsevol tipus de violència. No creiem en una societat que es regeixi per la llei del més fort. Amb la violència guanya la força, no la raó. Per això, seguirem fent feina per construir un món millor, més just i en pau.
SI EL MÓN FOS…
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…
Joana Raspall
SABIES QUE EL PAPER RECICLAT NAVIGATOR CONTAMINA MÉS QUE EL NORMAL?
Doncs sí, la marca de papers Navigator va fer un comunicat dient que el paper normal (el blanc) es crea a partir de plantacions de bambú, i com que és una planta que creix molt aviat, no es tallen tants d’arbres. En canvi, el paper reciclat contamina més ja que li posen productes químics per passar-lo d’un estat a altre.
SABIES QUE CADA DIA PRODUEIXES TANTA SALIVA COM PER OMPLIR UNA BOTELLA?
Però també depèn d’allò que mengis. Pot ser entre mig litre i un litre i mig diari. El que equival a, més o manco, dues piscines privades plenes en el transcurs de la nostra vida.
Abril Payeras Crespí, 1r BATX A
SANT ANTONI A L'IES
El passat 16 de gener, els alumnes de l’assignatura d’Arts Escèniques i Dansa de 4t ESO de l’IES Can Peu Blanc vam despertar l’institut amb ànsies de celebrar el tradicional dia de Sant Antoni.
Com cada any, la celebració va començar de mans de tots els alumnes de teatre i alguns voluntaris, que varen voler col·laborar en la festa. L’aula polivalent va ser el punt de trobada inicial on cada un de nosaltres va deixar sortir el seu dimoni interior. Així doncs, tots preparats, classe per classe, racó per racó, els dimonis vàrem fer fora de les aules els alumnes empenyent-los cap al pati, acompanyats del ritme imprescindible de la batucada, constituïda per un conjunt de professors i alumnes voluntaris. Una vegada allà, tots a fora, vam interpretar la tradicional encalçada de dimonis. En un simple instant, es varen formar dues fileres, creant un passadís, per donar sortida als caparrots fent el pas doble de Linda Palma. Els caparrots varen ballar diverses vegades els seus balls, i la música va ser en directe interpretada per membres de la banda municipal. Un pic acabat els caparrots, es veien sortir els dimonis fins al centre del pati, on vàrem formar dos cercles. I de sobte, sense més ni manco, varen aparèixer una sèrie d’ànimes angelicals i Sant Antoni, acompanyats d’un sol esplèndid. Després de diverses burles i provocacions per part dels dimonis, amb un toc de bastó del dimoni gran, ràpidament es varen reunir els dimonis per planejar la jugada seguint les ordres del dimoni gran. Hi va haver una victòria inicial per part dels dimonis, després d’embrutar les ànimes de malícia diabòlica, que era simbolitzada per pintura vermella sobre la seva vestimenta blanca. El dimoni gran, per finalitzar la batalla, va voler lluitar contra Sant Antoni, però amb un simple moviment, després de beneir a tots els dimonis, Sant Antoni va derrotar el dimoni gran. Aleshores, el dimoni gran i Sant Antoni van agafar les torxes i van encendre el fogueró. En aquell precís moment, quan ningú s’ho esperava, la clamatera va començar a pronunciar aquell solemne crit de Sant Antoni. La celebració va donar fi amb diferents glosses, que varen tenir com a guanyadors a 1r E i 4t C.
Punt de vista de la celebració de Catalina Femenias Mir, clamatera d’aquest any:
Com a poblera, Sant Antoni sempre ha estat una festa molt important per mi. Des de molt petita, sentir aquell clam acabat amb un fort i vibrant “visca” arribava al més fons de mi, i amb la pell de gallina i amb una llàgrima a l’ull, el seguesc escoltant any darrera any. Enguany, com alumne de teatre, vaig començar a preparar, amb la resta dels meus companys, com seria Sant Antoni a l’institut. A l’hora de repartir-nos els “personatges”, la nostra professora, Marina Vergés, ens va dir que hi havia d’haver un dimoni gran i un Sant Antoni. Jo tot d’una vaig dir que volia ser Sant Antoni, asseguda al fons de classe. En el moment en què ho vaig dir, na Marina va dir que també hi havia d’haver un clamater, i sense més ni manco, totes les mirades es varen dirigir cap a mi, i amb bels i cops sobre les taules es varen posar a belar CATALINA, CATALINA i així va ser la gran elecció.
Aquell gran dia, vaig arribar molt tranquil·la a l’institut, però 5 minuts després, no sé què li va passar al meu cap, que tot eren dubtes, temor, nirvis, etc. “Que no, que no i que no” era la meva resposta a tot. No podia, no em veia capacitada, per fer-ho. Vaig sortir corrents, i vaig cercar un petit lloc on amagar-me i desfogar-me. Aleshores na Marina em va trobar i amb l’ajuda d’alguns companys em vaig calmar.
Tot estava sortint a la perfecció i era el moment de donar veu al clam. La gent em mirava i assenyalava, però en el moment de pronunciar allò que duia en el fons del meu cor, que de tant de pics de repassar-ho ja m’ho sabia pràcticament tot de memòria, sentia com si només hi fóssim el fogueró i jo. Encara que el meu cos tremolés a més no poder i pareixés que estava a punt d’explotar, em sentia molt tranquil·la. Finalment, tot va sortir a la perfecció. El que va venir a continuació varen ser una pluja d’enhorabones, on cada lletra em feia sentir més poblera. Dir una simple frase com “Visca, Sant Antoni!” em va fer bategar el cor de tal manera que no ho podria descriure amb paraules.
Catalina Femenias i Laura Díaz, 4t ESO
Quatre pinzellades de la Banda de música de Sa Pobla
Història de la banda
La banda de música de Sa Pobla amaga un història poc coneguda pel poble, la qual, ens ha duit fins on som ara.
Tot començà quan Joan Ignasi Rian i Gelabert, manacorí de naixement però pobler d’adopció, es va casar amb Maria Cladera i Alemany i va venir a viure a Sa Pobla, l’any 1841. Ell, amb l’ajuda de Guillem Mas i Rigo, organista de la parròquia, van fundar la Banda de Música de Sa Pobla el 1864-1865. Llorenç Rian i Cladera, un dels fills de Joan Rian, va agafar el relleu del seu pare al capdavant de la banda fins a la seva mort.
La banda va tenir algunes complicacions en els seus inicis, ja que el consistori d’aquella època s’oposava a la celebració de concerts a la plaça del Vaumar (l’actual Plaça Major). Fins i tot varen imposar algunes multes per tocar a la plaça. Ara bé, qui va consolidar la Banda de Música de Sa Pobla va ser Joan Rian i Cladera el 20 de setembre de 1878, qui, a més, va dedicar seixanta-quatre anys de la seva vida a la banda.
En un moment de la història va succeir un fet força insòlit i curiós, i és que hi va haver dues bandes de música a Sa Pobla. Es té notícies que l’any 1914, a la vigília dels Reis, Andreu Pol dirigeix per primera vegada en públic una banda infantil que ell mateix havia format. Per tant, a principis del segle XX van coexistir dues bandes de música. Al 1923, el batle Jaume Pons Capó va fer tocar les dues bandes a la mateixa processó. A partir d’aquell moment es fusionaren en una sola, de la qual en va ser director Antoni Rian. Això va fer que la Banda de Música creixés en nombre de joves músics. Ens trobam en una època en què l’educació musical estava reservada als estaments més alts de la societat. Però amb l’ímpetu de persones com la família Rian, que gràcies a les ganes i l’amor per la música potenciaren el camí de la Banda de Música de sa Pobla, avui en dia la podem continuar gaudint. I tot això sense demèrit de la feina que han duit a terme per millorar els successius directors que hi ha hagut en la seva història.L’octubre del 2007 Llorenç M. Crespí deixà la direcció de la banda i l’escola i aquesta fou rellevada per Albert Sierra Aparicio. Uns quants d’anys després, l’any 2015, es tornà a canviar el director de la banda per tal d’innovar i millorar l’eficiència de la institució. Així doncs, Vicente Bono va passar a ser-ne el director fins al dia d’avui.
Entrevista Vicente Bono (director de la Banda de Música de sa Pobla):
Què és per a tu la música?
Per a mi la música és la meva vida. Des de petit he escoltat música i m’agrada molt. També em diverteix i amb el temps s’ha convertit en la meva feina.
Quantes hores dediques a preparar les cançons de la banda?
Si tenc al material, en un parell d’hores d’estudi la puc treure. La dificultat no és preparar les cançons sinó triar-les. Quan tenim una temàtica triada, escolt molta de música d’aquell tipus i vaig escollint cançons. Quan ja les tenc, les compr o les intent aconseguir i això són mesos de feina.
Quan et vares adonar que t’agradava la música?
De petit, abans d’anar a música em varen apuntar a pintura, al casal del meu poble. Al primer pis feien pintura i al segon música. Ma mare m’hi va fer anar per veure si millorava dibuixant, però no va funcionar. Mentre pintava, escoltava la música del 2n pis. Un dia, vaig pujar-hi per curiositat i vaig veure que m’interessava molt. Només vaig durar un any a pintura i el següent ja vaig anar a música.
D’altra banda, quan era petit, tenia un pianet allà on tocava les cançons dels dibuixos animats d’oïda, sense saber música, i a partir d’aquí vaig interessar-me per aprendre solfeig. Amb el pas dels anys vaig anar decidint que volia ser músic, vaig estudiar la carrera de trombó i bombardí al conservatori superior i vaig saber que em volia dedicar a la música.
Entrevista Joana Maria Sastre (membre de la Banda de Música de sa Pobla)
Què és per a tu la música?
Per a mi la música és una via de sortida, em tranquil·litza, em relaxa… El temps que toc no pens en altres coses. També, és una manera per desconnectar i és una part molt important de la meva vida.
T’agraden les cançons que tocam?
Sí, hi ha cançons que m’agraden més i n’hi ha que m’agraden menys. La veritat és que pas molt de gust de tocar i la majoria de vegades m’ho pas molt bé ja que anam variant una mica el repertori.
Estàs orgullosa de la feina que feim?
Sí, estic orgullosa perquè realment no som músics professionals ja que la majoria de nosaltres anam a classes per millorar, per aprendre… I de vegades feim miracles i hem fet concerts espectaculars i pràcticament no descansam. Generalment, som gent que fa feina o estudia i que treu d’allà on pot el seu temps per dedicar-se a la música com un entreteniment.
Margalida Payeras Rasero 4esoC i Antònia Maria Crespí Miró, 4esoB
L’AEG Sa Marjal compleix 20 anys
L’Agrupament Escolta i Guiatge Sa Marjal és una associació que des de l’any 2000 s’ha dedicat a educar en el lleure a tots els nins/es d’entre 6 a 19 anys que han format part del seu projecte. Enguany, l’any del seu vintè aniversari, l’agrupament a duit a terme una sèrie d’activitats diferents, obertes a tot el poble, amb l’objectiu de fer arribar el seu servei a altres famílies.
El 2 de novembre, varen inaugurar el seu curs amb una bunyolada per a les famílies dels nins i per a totes aquelles persones que volguessin visitar-los. El dia 21 de desembre, tots els agrupaments de Mallorca varen venir a col·laborar amb Càritas Sa Pobla i a cercar la Llum de la Pau a la Parròquia de Sant Antoni Abad, on més tard van gaudir d’una gran xocolatada. Després d’haver dinat, els escoltes de Sa Pobla varen anar a la Residència de Sa Pobla i a la casa de les monges on varen cantar diferents nadales i després anaren al seu cau on van beure xocolata juntament amb les seves famílies.
La següent activitat que va realitzar l’agrupament va ser una diada de Sant Antoni, el dia 18 de gener, on començaren el dia amb una cercavila en què participaren els geganters de Sa Pobla i els Xerebiols; seguidament hi va haver una sèrie d’activitats en les quals tots els nins que s’acostaven a la Plaça Major s’hi aturaven per passar una bona estona: a les 16:00h, arribà el torn dels tallers i els jocs que dugueren a terme diferents associacions, col·lectius, i persones voluntàries. A més d’això, durant tot el dia es va realitzar una rifa amb productes dels comerços locals. L’Agrupament Sa Marjal seguirà celebrant el seu aniversari amb properes activitats com la sortida d’agrupament o el sopar d’antics caps, entre d’altres.
Toni Miró, 2n BATX A
Auditori d’Alcúdia:
- Cinema:
- 1/3 Parásitos
- 8/3 El Escándalo (Bombshell)
- 15/3 Jojo Rabbit
- 22/3 Hasta que la boda nos separe
- 29/3 Onward
- Preu: 5,00€
- Música:
- 13/3 Concert de piano.
Presentació del primer CD de Néstor Zarzoso Moliner
- Preu: 8,00€
- 27/3 Grup de corda de l’Orquestra simfònica de les Illes Balears.
- Preu: 10,00€
- Teatre:
- 7/3 Tina la bruixa fina – La Fornal
- 20/3 Lorca que te quiero Lorca – Teatrix
- Preu: 10,00€
Sa Congregació:
- Música:
- 14/3 – 20:30 Concert per celebrar el Dia Internacional de la Dona (Jackie Oates i Rosie Hood)
Jaume Pons 2n ESO E
VIATGE ESTUDIS 4 ESO. ESQUIADA
La setmana del 3 al 9 de febrer els alumnes de 4t vàrem anar de viatge d’estudis a Puigcerdà, Catalunya. Vàrem gaudir de cinc dies molt intensos duent la diversió al límit. Dilluns a les quatre del matí ens vàrem trobar tots al polígon de devora l’institut. Molts de nosaltres no havíem dormit per les ànsies que teníem! Però vàrem poder combatre la son dormint un poc dins l’autocar de camí a l’aeroport. A les set l’avió va partir cap a Barcelona i a un quart per les vuit vàrem arribar-hi amb molt d’èxit. En haver agafat les maletes ens esperaven dues hores i mitja de camí fins arribar a Puigcerdà. Per sort ens vàrem aturar a un bar a menjar una mica i a estirar les cames.
Anar dins l’autocar podia resultar molt avorrit i fins i tot un poc angoixant, ja que hi passàvem molt de temps, però les vistes que es veien des de la finestra eren meravelloses! Després d’haver anat a l’hotel i haver-hi deixat les maletes vàrem anar a cercar el material d’esquí per tenir-ho a punt per al dia següent. Una vegada cadascú va tenir els seus esquis o snowboard, els casc i les botes vàrem anar a fer un poc de turisme per Puigcerdà i vàrem tornar a l’hotel. Allà ens varen assignar habitació i la resta de dia el vàrem tenir lliure, però a les vuit i mitja tots havíem d’anar a sopar. Els profes ens varen recomanar que després de sopar descansàssim ja que al dia següent havíem d’aixecar-nos prest i el primer dia esquiant sempre és el més dur.
El dimarts, molt animats tots, ens vàrem aixecar per vestir-nos i a les vuit menys quart anar a berenar. Tots els matins en aixecar-nos i retrobar-nos al menjador per berenar ja baixàvem amb el vestit d’esquí posat. Era molt divertit veure’ns amb els tirants dels calçons ja que mai ens havíem vist amb aquelles «pintes». La veritat és que tots vàrem passar molt de gust de berenar ja que hi havia una gran varietat de coses per menjar i tot era boníssim. Just després d’haver berenat vàrem anar cap als autocars per anar a les primeres pistes, que varen ser les pistes d’esquí de La Masella. Quan vàrem haver arribat, va venir el moment més estressant de tot el viatge, posar-nos les botes d’esquí, el forfait i agafar tot el material. Jo mai havia esquiat abans i, com jo, a tots els que érem principiants posar-nos les botes quasi ens deixa fora peus! Els profes ja ens havien avisat…
Quan tot ja va estar arreglat i cada un ja tenia el seu material (que ens va dur bastant de temps) vàrem anar cap a la neu i allà ens varen separar en grups de deu, depenent de si havíem esquiat mai o no. Cada grup tenia el seu monitor. Tot el matí el monitor ens ensenyà les passes bàsiques per ser uns bons esquiadors com ara girar, fer la cunya, etc. A moltes persones els va costar bastant i d’altres ho varen agafar a la primera.
Els migdies sobre la una anàvem a dinar i després, fins les quatre i mitja, més o manco, teníem temps lliure per esquiar amb els amics, tot seguint unes normes de seguretat: no esquiar sols i només anar a pistes que haguéssim fet amb els monitors, res de fer de valents! Quan va arribar l’hora d’acabar tots estàvem esgotats! Però encara ens faltava fer una excursió amb raquetes per la neu. Va ser una excursió bastant llargueta, però molt guapa ja que el sol es va començar a pondre i les vistes eren precioses. Va valer molt la pena aquella mica d’esforç. Després sí, vàrem arribar a l’hotel, vàrem sopar i la dutxa de després es va agrair molt. Tots estàvem morts!
Els següents dies es basaven en el mateix, aixecar-nos prest per berenar i poder partir cap a pistes. Cada grup sempre tenia el mateix monitor, això va fer que tenguéssim més confiança a mesura que passaven els dies. Els dimecres vàrem anar a unes pistes de França que es diuen Font-Romeu, que a tots ens varen encantar ja que hi havia moltes pistes verdes i blaves que per als principiants anaven molt bé. Era el segon dia esquiant i els monitors ens varen ensenyar un parell més de conceptes bàsics. Quan vàrem acabar d’esquiar, per la tarda, ens varen dur al Palau de Gel a Puigcerdà per patinar sobre gel. Tots ens ho vàrem passar de meravella, a alguns els va costar més que d’altres, però gairebé tots ho varen provar.
Dijous era el tercer dia esquiant i la diferència amb el primer dia es va notar molt. A l’hora de posar-nos les botes i agafar el material ja gairebé no hi havia complicacions. Dijous vàrem anar també a unes pistes franceses que es diuen Les Angles. Allà les pistes eren molt llargues i això va fer que ho gaudíssim molt. Per la tarda vàrem anar a uns banys termals just devora les pistes. Per jo va ser una de les millors coses del viatge ja que podies sortir a les piscines de defora a menys un grau i observar les meravelloses muntanyes nevades, a part que dintre del balneari també hi havia piscines, jacuzzis, saunes i banys turcs. Ens va servir per relaxar-nos i tant els alumnes com els profes ho vàrem agrair molt. Després de nedar i sopar els profes ens varen dir que anàssim tots a la sala d’estar de l’hotel, ja que era la darrera nit que passàvem allà i així posaríem un poc de música i faríem una mica de festa. Ens ho vàrem passar molt bé!
Divendres, el darrer dia, tots teníem una mica de tristor que ens recorria per dintre, però no vàrem deixar que aquesta tristor ens amargàs el darrer dia. Havíem d’anar a La Molina, però al final vàrem tornar a les pistes que tant ens varen agradar, les de Font-Romeu. Ens ho vàrem passar pipa ja que a les classes anteriors havíem aprés a perfeccionar una mica i molts ja en sabíem suficient com per anar a alguna pista blava sense passar gens de pena! Una llàstima que només vàrem poder esquiar durant el matí. Ens vàrem acomiadar dels monitors i de les pistes i vàrem anar a tornar el material. Després vàrem anar a l’hotel a cercar les maletes. Finalment vàrem anar cap a l’aeroport de Barcelona i vàrem arribar a Mallorca on a Sa Pobla ens esperaven les nostres famílies.
Crec que dic en nom de tots els alumnes que hem assistit a n’aquest viatge que ha estat genial. Un viatge que ens ha ensenyat una cosa que la majoria no sabíem que és esquiar i ens ha donat l’oportunitat de passar uns dies amb la neu, cosa que a Mallorca és gairebé impossible. Esquiar a alguns potser no els va agradar i d’altres, com ara jo, que ja estem plantejant-nos anar a esquiar l’any que ve. Una experiència inoblidable plena de records, de rialles, esclats, les nits d’habitació amb els amics… Ha estat uns dels millors viatges de les nostres vides.
Marina Perelló Serra, 4 ESO B
8 DE MARÇ. DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES
Des del 1908, les socialistes nord-americanes van començar a celebrar el Dia de les Dones el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin va plantejar la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, el 1911, més d’un milió de dones europees (el 19 de març) i nord-americanes (el darrer diumenge de febrer) van sortir al carrer a manifestar-se.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, la pau es va convertir en el lema de les celebracions del Dia Internacional de les Dones. I el 8 de març de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que va acabar amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de les Dones es va fixar el 8 de març.
Els temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de les Dones Treballadores són diversos: reivindicació de millors condicions de treball, de vida i de drets polítics, manifestacions en favor de la pau…
Que aquesta celebració el dia 8 de març hagi arribat fins a l’actualitat respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta. Però va ser les Nacions Unides el 1977 qui va implantar oficialment el dia 8 de març com a data del Dia Internacional de les Dones Treballadores.
Sabies que…?
– Les dones constitueixen la meitat de la població mundial
– Les dones realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món
– Les dones guanyen el 10% dels salaris totals
– Les dones només disposen d’un 1% de la propietat mundial
– Les dones tenen un salari ostensiblement inferior al dels homes
No podem, ni volem, deixar de denunciar les situacions de desigualtat que viuen les dones i reivindicar la igualtat efectiva amb els homes com un principi essencial de les societats democràtiques.
Laia Torrens, 4t ESO C
SALUTACIÓ
Després d’un primer trimestre intens, amb treballs, deures, hores d’estudi, exàmens i vivències personals, professors i alumnes arriben a unes merescudes vacances de Nadal. Aquest any, amb un nou equip directiu que ha agafat el relleu en la responsabilitat de dirigir la formació dels nostres alumnes, i ajudar-los a ser competents en una societat cada vegada més exigent i canviant.
Com podeu comprovar, Bruel també canvia, amb noves incorporacions i un format més accessible, que esperam us animi a participar activament en ella. Enhorabona a tot l’equip de disseny, redacció i maquetació per aquesta nova edició de Bruel, que ben segur ens farà gaudir – a tu també, Pere – d’aquells continguts que alumnes i professors han volgut compartir amb tots nosaltres.
Per últim, gràcies a tots els professors per la seva tasca diària; a les famílies, per la seva implicació en la consecució de l’objectiu comú de formar els nostres alumnes i, també, a tots els alumnes, vertaders protagonistes de la vida diària del nostre centre.
La comissió de la revista BRUEL ha decidit introduir una sèrie de canvis en la revista de l’IES Can Peu Blanc per tal que arribi més fàcilment a tothom i que els alumnes sentiu que en formeu part. Per això els nostres objectius principals seran:
1) Que la publicació sigui més periòdica, encara que sigui més breu en continguts.
2) Tenir unes seccions fixes (esports, cultura, música, entreteniment, anuncis…)
3) Aconseguir la participació de tots els departaments didàctics.
4) Donar cabuda a totes les llengües que s’estudien al centre (català, que serà la llengua vehicular; castellà; anglès; alemany; llatí i grec).
5) A cada número de la revista hi haurà un concurs, enigma, misteri… que els alumnes hauran de solucionar i fer arribar la resposta a la comissió de la revista. Es farà un sorteig entre tots els que hagin encertat la resposta.
Aquesta revista periòdica sortirà en format digital PDF, es crearà un enllaç directe que es farà arribar als delegats de cada curs (a través de la Junta de delegats) i ells penjaran l’enllaç al grup de whatsapp de cada classe. Creiem que serà molt més atractiu accedir a la revista si teniu un enllaç directe, sense haver d’entrar primer al web de l’IES.
La revista digital també es projectarà a la pantalla del hall de l’IES. Independentment d’aquesta revista en PDF, es mantindrà la revista en format paper de final de curs, amb totes les fotos dels grups, perquè sabem que aquest és un record bonic que a la majoria dels alumnes us agrada tenir.
A nivell organitzatiu, la comissió ha creat un “equip de redacció” amb alumnes voluntaris que són els
responsables d’estar pendents dels diversos punts d’interès (activitats de centre com el dia de la pau,
Sant Antoni… o activitats de fora). Tot i això, la revista sempre està oberta a la participació de tothom ja sigui de manera més o menys estable o de forma puntual.
Marina Vergés
Coordinadora de la comissió de la revista BRUEL
CoEducació
En aquest projecte de la Conselleria d’educació hi participen diversos centres de les Illes Balears i el seu objectiu és fomentar les igualtats entre homes i dones; es pretén que hi hagi una educació igual per a tots els gèneres per aconseguir les mateixes oportunitats i que no condicioni futures generacions.
Fan feina conjuntament en aquest projecte na Cati Pericas i n’Antònia Quintana i s’espera que s’hi afagesquin alumnes durant el segon trimestre. Na Cati se va posar al davant d’aquesta comissió de coeducació per interès personal, ja que troba que se li ha de donar més importància a aquest tema. Fins
ara s’han fet espectacles de dansa i de teatre. I els alumnes d’Arts escèniques i dansa de 4t d’ESO han fet un Vídeo-Stop Motion que podeu veure penjat al web de l’IES.
El dia més important per celebrar-ho, el 25 de novembre, no està centrat en un sol tema; el mes de novembre es va dur a terme un projecte contra la violència de gènere.
El primer trimestre s’ha centrat en el bon amor, per fer-ho hem vist exposades al hall unes ulleres liles que estan envoltades per diferents històries sobre com és la societat actual quant als temes d’amor i diferències de gènere, amb la idea que la gent es posi a la pell dels que sofreixen violència i abusos.
El segon trimestre estarà centrat en la diversitat sexual i dones importants que han aconseguit que la figura femenina guanyi importància.
Entre aquestes activitats, també es farà prendre consciència sobre la comunitat LGTBI i altres qüestions.
Sílvia Bennasar (3r D)
(ENTREVISTA A NA JOANA SOCIES)
-D’on has tret la idea de posar en marxa la ludoteca?
Jo form part de la comissió de salut del centre i dues persones, na Joana Payeras, d’Educació física, i jo ens encarreguem d’una part que és intentar dinamitzar el patis. Cercant un poc d’informació hem vist que altres centres ho treballen i nosaltres hem intentat de posar-ho en marxa.
-Quina finalitat té?
La finalitat que tenim amb els patis dinàmics és que ens hem trobat que, a primer i segon d’ESO, els alumnes normalment demanen que en els patis hi hagi alguna activitat per fer, ja que els consideren avorrits i no els agrada massa. Vàrem fer un buidatge a les hores de tutoria perquè els tutors demanessin als alumnes què és el que els agradaria fer i varen sortir aquestes idees: jocs de taula, esports… I hem intentat agafar de la llista d’activitats que varen sortir les més senzilles de posar en marxa, per fer-ho ja de forma immediata.
-Quines són les normes de la ludoteca?
Com que la ludoteca s’està fent al hall, les normes són: que els alumnes hagin acabat de berenar, no entrin ni beguda ni menjar, que hi hagi només una vintena d’al·lots ja que el hall no és tan gros i no dona cabuda a tant, seguir les normes de convivència habituals (que no hi hagi baralles, etc.) i tornar el material tal qual com s’ha deixat.
-Quin material està previst utilitzar?
En principi estam esperant que els alumnes venguin i ens diguin quins jocs els agradaria tenir a la ludoteca. Jo en un principi vaig dur jocs de ca meva i de la meva germana que teníem per casa com: cartes d’UNO, jocs de taula com el “party”, l’“scattergories”, parxís, l’oca, dòmino… Jocs que teníem per casa, que jugam amb les nostres filles i que siguin del nivell de l’edat dels alumnes que hi ha aquí. Per ara no hi ha hagut massa acollida, esperem que vosaltres ens digueu el que voleu, que esteim disposats al que a vosaltres vos faci ganes.
-Cap a quin alumnat està dirigit?
En principi hem pensat en primer i segon d’ESO. Enguany començam amb el primer cicle de secundària.
-Si hi ha un bon funcionament, creus que s’ampliarà a altres cursos?
Sí. En principi esteim amb ganes que aquest projecte sigui a nivell de centre, que es pugui anar millorant i engrandint, però també esteim a l’espera de que els alumnes ens digueu una miqueta el que necessitau i el que voleu i que voltros sigueu els qui participeu.
-Qui t’ajuda amb la ludoteca?
Com ja he dit, formam part d’una comissió i en principi els que ho durem a terme serem na Joana Payeras i jo, que ho coordinam, alguns alumnes mediadors ens estan ajudant a posar-ho en marxa i també en Jaume Joan i els alumnes del programa d’Alter que s’encarreguen de treure el material. També ens ajuden els professors que tenen guàrdia de pati aquell dia i els professors majors de cinquanta-cinc anys.
Agua Ellena i Jaume Pons (2n ESO E)
ACTIVITATS DEL CENTRE
NO ÉS NO
Els alumnes de 4t ESO d’Arts escèniques i dansa han fet un Vídeo/Stop-Motion que podeu veure al web de l’IES dins el marc d’activitats contra la violència de gènere.
Com va sorgir la idea?
L’idea va sorgir a partir d’una proposta que na Marina Vergés ens va fer als seus alumnes d’Arts escèniques i dansa i nosaltres no vàrem dubtar en acceptar-ho, ja que ens pareixia una idea molt bona i molt original.
Per què ho vàrem fer?
Amb motiu del 25 de novembre, el dia contra la violència de gènere, els alumnes de teatre cada any contribueixen d’alguna forma, en la mesura de les seves possibilitats, en les activitats diverses que s’organitzen al centre. Enguany na Cati Pericàs, cap de la comissió de coeducació, va posar-me amb contacte amb la professora d’arts escèniques i dansa per saber què teníem previst fer i, quan na Marina li va traslladar la nostra idea, es va decidir tirar-la endavant.
Per a nosaltres era important enviar un missatge breu i clar “no és no” i que arribés al màxim de gent possible. Altres anys s’han fet performance durant el pati, però aquest tipus d’espectacle és efímer, no dura gaire en el temps. En canvi, vàrem pensar que un vídeo es podia visionar tantes vegades com es volgués i es podia fer córrer a través de les xarxes socials i així poder arribar a més gent, dins i fora de l’IES Can Peu Blanc.
Com ho vàrem fer?
El muntatge “No és no” té dues parts ben diferenciades: un Stop-Motion i un vídeo. L’Stop-Motion és una tècnica d’animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, sembla que l’objecte es mou. Podríem definir aquesta manera d’animar com animació en estat pur, ja que es construeix el moviment fotograma a fotograma, manipulant l’objecte o el ninot amb les pròpies mans, de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.
Entre tots els alumnes vàrem dissenyar el que volien fer i després ens vàrem dividir en dos grups: els qui feien el ball i creaven la coreografia i els qui dissenyaven el llaç i el lema.
Vàrem veure que amb els 24 alumnes de teatre no podíem fer un muntatge prou impactant i vàrem demanar voluntaris entre els altres alumnes de l’IES. Per això volem donar les gràcies a tothom que hi va col·laborar i va fer possible el nostre projecte.
I en especial volem agrair la feina a en Joan Carles Oliver, que és qui va donar vida a la nostra idea. Ell va fer totes les fotografies, el vídeo del ball i el muntatge final.
A part de les setmanes de creació, preparació i assaig, vàrem dedicar dues hores de fotografies i vídeo que finalment han donat com a resultat un muntatge d’1 minut i 37 segons.
Esperem que us agradi!
Simó Morro, Natzaret Menacho i Laia Torrens (4t ESO)
DONES A ESCENA
El passat 12 de novembre els alumnes d’ESO de 3r i els de 4t d’Arts escèniques i dansa vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la representació de dues peces teatrals de «teatre de barra» amb el lema: DONES A ESCENA. El «teatre de barra» són peces breus de teatre, el que anomenem «microteatre» que es representen, com el seu nom indica, en un bar (espai escènic diferent a l’escenari d’un teatre) amb l’afegit de tenir el públic molt a prop, quasi dins mateix de l’escena. Aquesta proximitat és un element molt important que influeix en la interpretació dels actors i actrius. De fet, la definició de «microteatre» seria: obres de teatre de 15 minuts, per a un màxim de 15 persones, en menys de 15m2.
Les dues peces que nosaltres vàrem poder veurevan ser Romeu i Julieta 2.0 i Urgències 24 hores, que es troben incloses dins el programa de DONES A ESCENA com una més de les activitats en el marc del dia internacional contra la violència de gènere. Són dues petites peces escrites per dones que combinen el sentit de l’humor amb la crítica oberta a situacions que provoquen desigualtat de gènere.
Romeu i Julieta 2.0
Què passaria si descobríssim que la més bonica historia d’amor mai contada, no va passar exactament de la manera en què la coneixem?
Urgències 24 hores
Quan hi ha una urgència és que alguna cosa no funciona i necessita ser tractada de manera més ràpida del normal. En aquests casos solem recórrer a un servei d’urgències i mai no sabem qui ens enviaran, ni si tindrà la preparació idònia…. ni tan sols si és la persona adequada. Què passaria si per fer una feina de llanterner vingués una dona?
Aquest espectacle inspira i promou la igualtat de gènere amb casos reals del dia a dia de qualsevol dona i que són un testimoni silenciós dels rols femenins en una societat com la nostra, a la qual cal recordar que la lluita per la igualtat entre dones i homes encara no ha acabat. Així doncs, el teatre, un cop més, ens dona l’oportunitat d’experimentar els sentiments que remouen el fet de ser dona en una societat desigual, on encara queda molt de camí per recorre. Però com deia el poeta: “Tot està per fer i tot és possible”!
Laia Torrens (4t ESO C)
DANSA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El 21 de novembre els estudiants de 4t d’ESO van anar a l’aula polivalent per veure espectacle de dansa contra la violència de gènere interpretat per un grup de quatre artistes. Aquest consistia en un conjunt de moviments extravagants que ens varen agafar per sorpresa. Cada un dels alumnes i mestres interpretava amb les seves idees i pensaments les històries personals contades pels mateixos ballarins i el seu contacte amb els alumnes. A part, les seves històries es centraven en la sexualitat (“Als nins els agraden les nines, a les nines els nins… I si a mi m’agraden els nins i les nines? Llavors què soc?”) i la crítica als estereotips (“Potser jo no era una nina, era un nin”). A part, el seu objectiu, idea i sentiment era la interpretació amb metàfores de no només la violència cap a les dones, sinó la violència sexual, cap als cossos i cap a la societat. Que aquesta violència encara està activa i tot hauria de desaparèixer. Una gran inspiració.
Gràcies per ser un exemple amb les vostres paraules i amb la vostra lluita!
Mª Inmaculada Maya Aguiló (4t B)
GIMCANA 2019
Amb fotografies de Roser Payeras, Antònia Osuna, Maria Magdalena Buades, Marina Yuste i Neus Colomer (Plàstica 4 ESO)
NOVA ERA DIGITAL
APPS PER A ESTUDIAR
Les claus per a l’estudi són organitzar-se i aprofitar el temps el màxim possible. Per això existeixen moltes apps, i jo n’he fet un recopilatori, mostrant-vos les que trob més útils:
1.Forest
Forest, és una aplicació que serveix per aprofitar el temps i ser molt més productiu.
L’aplicació t’ajuda a concentrar-te i no mirar el telèfon mentre estudies. La idea principal és estar el temps que tu indiquis (10,20,30,40 min) estudiant i sense mirar el mòbil. Per això, consta d’un arbre virtual, que al començar el temps comença a créixer i si tanques l’app l’arbre mor. Pareix una idea un poc ximple, però vos assegur que funciona.
Aquesta app és gratuïta a Android, però té un cost de 1.99€ a l’App Store d’Apple. Una alternativa gratuïta a Apple és “Stay Focused” que funciona igual, sense el detall de l’arbre.
2. Agnessa Mini
Aquesta applicació et permetrà organitzar les teves tasques d’una manera molt fàcil i ràpida. Consta d’un calendari, on pots apuntar tot el que hagis de fer aquell dia, i també un apartat de tasques que pots fer al llarg del temps. Per marcar que la tasca està completada simplement has de desplaçar cap a la dreta i per eliminar, cap a l’esquerra.
Només està disponible a Android, gratuïtament.
3. Cam Scanner
Aquesta és una aplicació molt útil per quan has faltat a classe i t’han de deixar els apunts, o quan t’has d’imprimir una pàgina del llibre. És, simplement, un escàner per al mòbil, i que pots ajustar perquè la fotografia et quedi com a un document digital. És gratuïta a Android i IOS.
Amaro Seoane Soler 2B
COM D’IMPORTANTS S’HAN CONVERTIT ELS LIKE’S D’INSTAGRAM?
L’aplicació d’Instagram és una de les més famoses entre els joves de gairebé totes les societats. Una xarxa social que ens permet observar els perfils de la gent, mirar publicacions (ja siguin vídeos o fotografies), les famoses històries que tan sols duren 24h, i com totes es xarxes socials ens permet donar like (un m’agrada) a les publicacions, aportar algún comentari i, fins i tot, tenir converses instantànies.
Aquests darrers mesos, Instagram ha fet proves per detectar el nivell d’obsessió de la gent pels like’s, i això ha fet esclatar un tema molt polèmic: S’han d’eliminar o no els like’s?
En certa manera, el nombre de seguidors i de like’s determina el nostre nivell de popularitat i, durant aquests darrers anys, han sorgit noves formes de treball relacionades amb les xarxes socials i els seguidors, coneguts com “influencers”. Els influencers són les persones, normalment famoses o que tenen un alt nombre de seguidors, que són les encarregades de donar la cara al públic en un màrqueting influencer. Les empreses de roba com ara Nike, Adidas… en general, empreses que tenen un comerç important, proporcionen productes a aquests famosos que es faran fotos i les publicaran, i d’aquesta manera fer propaganda. El fet de ser famosos influeix molt en el pensament de la gent, ja que tothom els vol copiar i això fa que hi hagi un nivell més alt de compradors. I, per saber si aquest producte agrada, el nombre de like’s és important.
En conclusió, si Instagram lleva els like’s podria posar fi al negoci dels influencer. Però si miram la part positiva, el fet de llevar els like’s podria fer que els joves no classifiquin a la gent depenent de la seva popularitat.
Què n’opines tu?
Marina Perelló Serra 4t B
QUÈ TE PAREIX?
SABIES QUE LA COCA-COLA I EL PARE NOEL ORIGINÀRIAMENT EREN DE COLOR VERD?
Al 1886, quan aquesta beguda va ser inventada per John Pemberton, es feia mesclant fulles de coca i llavors de nou de cola (aquests ingredients li van donar el seu color verd), es venia en farmàcies i era utilitzada com a medicament per alleujar el mal de cap i les nàusees.
La beguda va ser tot un èxit, ja que no només alleujava aquests malestars, sinó que les persones es van adonar que calmava la set, a causa d’això se li va oferir al seu creador vendre-la a Estats Units i anys després a tot el món.
Aquest canvi de color va lligat també a la figura de Santa Claus (Pare Noel). La imatge del Pare Noel és la d’un vellet gras i simpàtic, amb un curiós vestit de color vermell. Hi la idea generalitzada que originalment el Pare Noel vestia de color verd i que una hàbil campanya publicitària de l’empresa Coca-Cola va transformar el color verd del vestit en el vermell actual. Però, què hi ha de cert en aquesta creença? La figura del Pare Noel té el seu origen en Sant Nicolau de Bari, un bisbe d’origen turc que va viure en el segle IV i que en unes ocasions és representat amb vestits vermells i en unes altres, verds. El dibuixant americà Thomas Nast, el 1863, va crear la imatge de Sant Nicolau convertit en Santa Claus i alternava els colors del seu vestís: a vegades eren vermells, unes altres eren verds i, fins i tot, el podem trobar amb vestits blaus. Finalment, el 1931, l’empresa Coca-Cola encarrega al pintor Habdon Sundblom que elabori una campanya publicitària basada en la figura del Pare Noel. Sundblom s’inspira en la imatge de Nast, incloent el vestit vermell, encara que humanitza el personatge basant-se en l’aparença física d’un amic seu. Aquesta és la imatge que ha arribat fins a nosaltres com a símbol pràcticament universal de Nadal. El popular i innocent personatge de Santa Claus (o Pare Noel) como la majoria de nosaltres el coneixem, no sempre va ser vermell i grassonet.
Abril Payeras (1r Batxillerat A)
ENIGMES
T’animes a jugar? Si creus que tens la solució correcta, participa en el nostre concurs. Has deixar la teva resposta a la bústia de la revista BRUEL que hi ha al hall de l’IES, davall de la pantalla de televisió.
Termini per poder participar: 14 de febrer.
Quin és la xifra més alta que es pot aconseguir movent només dos pals?
Francisca Serra Gelabert (1r Batxillerat A)
PERSONATGE X
Aquest apartat de la revista es basa en un qüestionari a un professor de l’institut i, a partir de les respostes i la fotografia de quan era petit, heu d’intentar endevinar qui és.
Les respostes les heu de deixar a la bústia de la revista BRUEL que hi ha al hall de l’IES, davall de la pantalla de televisió.
Termini per poder participar: 14 de febrer.
Vos anim a que ho intenteu!
Quin tipus de música t’agrada escoltar?
Heavy i rock en català
Quina feina t’hagués agradat tenir?
Guarda de refugi
Quin és el teu esport preferit?
Tots els de muntanya
On t’agradaria viure?
A Mallorca
Fas algun esport? Quin?
Córrer per muntanya
Quin és el teu menjar preferit?
El meu menjar preferit són els que feia la meva padrina.
Quin és el teu major somni?
Ser feliç enrevoltat de la meva gent estimada
Com t’imagines d’aquí a deu anys?
Igual, però més pelat
Que destacaries del teu caràcter?
Actiu
Què és el que més odies?
La parsimònia
Quin és el teu lema?
Intentau
Quin creus que és el teu major defecte?
La impaciència
Quin ha estat el llibre que més t’ha impactat?
El metge, de Noah Gordon
Quin tipus de pel·lícules t’agraden?
Històriques, d’aventura
Pau Crespí Matas (2n E)
FÒRUM. OPINA TU MATEIX
Aquesta secció que avui encetam té l'objectiu de reflectir l'opinió que té el nostre alumnat sobre els temes que anirem proposant.
En aquest cas hem volgut saber qui ha de ser el protagonista dels regals que es faran durant les festes de Nadal: els Reis d’Orient o el Pare Noel.
Els Reis d’Orient. Perquè són típics de Mallorca, són una tradició i ens fan sentir orgull. Els pots veure, tocar i estan contents. Venen a ca teva o a la plaça a dur-te els regals. (Joan R, 2F)
Han de ser els Reis d’Orient, perquè són un tradició d’aquí. El pare Noel és una festa d’un altre lloc.
Els Reis, perquè poden carregar més coses i poden dur més regals i així no embossar la xemeneia com fa el grassonet vermell de la Coca-Cola. (Toni Guillem, 2F)
El protagonista de Nadal ha de ser el Pare Noel, perquè trob que és més típic. En canvi els tres Reis Mags no se celebren per tot el món. (Adrià, 2F)
El Pare Noel, perquè així tenc una setmana per emprar el que em regalen, encara que la meva família celebra les dues coses. (Manuel, 2D)
Ni una cosa ni l’altra perquè jo som de Romania i no existeixen. Allà celebram Sant Nicolau, el 6 de desembre, que seria més semblant a un Pare Noel. (Celina, 2F)
A mi m’agraden més els Reis perquè venen a ca teva i sembla que et coneguin. Em fa sentir com un nin petit. (Joan I Serra, 2 D)
A ca meva sempre hem fet les dues coses, però a mi m’agraden més els Reis perquè feim els regals més grossos i més importants. En canvi el Pare Noel ens du una jugueta o qualque cosa per passar les vacances. (Ariadna, 2F)
A ca meva celebram els Reis, perquè anam a ca sa padrina, sopam amb tota la família i esperam que arribin ses majestats. A més, ens posem nerviosos esperant el que ens duran. (Miquel Socias, 2D)
A mi m’agraden més els Reis d’Orient, perquè el que feim és demanar una cosa petita al Pare Noel i tota la resta ho demanam als Reis. (Claudia M Lorente, 2D)
El Pare Noel, perquè em donen més regals. Ho celebram amb la família i amics i feim l’amic invisible. I també perquè saps que encara et queden totes les vacances de Nadal. (Antònia Seguí 2D)
M’agrada més el Pare Noel perquè es quan vaig a fora a veure la família. Ens ho passam bé tots junts fent festa. (Nikola Boyanore, 2D)
Ara que ja sabem què pensam sobre aquests personatges nadalencs us feim una nova proposta per al proper número de la revista.
A ON SE CELEBRA LA MILLOR FESTA DE SANT ANTONI? Sa Pobla, Artà, Manacor, Pollença…?
Ens agradaria saber què en penses tu i per què. Ho pots fer deixant la teva opinió a la bústia de fusta situada a l’entrada de l’institut, just al costat del televisor, abans de dia 14 de febrer.
I has de saber que qui no té una opinió pròpia, sempre contradiu la que tenen els altres. Ànims!
EOIES
10/12/19COMPROMÍS DE L’IES CAN PEU BLANC EN L’APRENENTATGE DE L’ANGLÈS
DATES EXÀMENS EOIES (2020-2021):
DATES EXÀMENS B1
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA (JUNY):
PROVES ESCRITES: B1 7 JUNY 16:00h
PROVES ORALS: Des del 2 al 29 de juny. Les dates es publicaran no més tard del 7 de maig.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (SETEMBRE):
PROVES ESCRITES: B1 6 SETEMBRE 16:00h
PROVES ORALS: Des de l’1 i al 30 de setembre de 2021 de les 9.00 a les 21.00 hores. Les dates de les proves orals es faran públiques no més tard del 27 de juliol de 2021.
Per més informació també podeu consultar el següent enllaç:
http://www.eoinca.com/calendari-dexamens-2021/
DATES EXÀMENS B2
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA (JUNY):
PROVES ESCRITES: B2 3 JUNY 16:00h
PROVES ORALS: Des del 2 al 29 de juny. Les dates es publicaran no més tard del 7 de maig.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (SETEMBRE):
PROVES ESCRITES: B2 2 SETEMBRE 16:00h
PROVES ORALS: Des de l’1 i al 30 de setembre de 2021 de les 9.00 a les 21.00 hores. Les dates de les proves orals es faran públiques no més tard del 27 de juliol de 2021.
Per més informació també podeu consultar el següent enllaç:
http://www.eoinca.com/calendari-dexamens-2021
Avui i dia ningú discuteix la importància de tenir un domini de la llengua anglesa. En un món sense fronteres, l’anglès s’ha convertit en l’idioma internacional que utilitzem les persones dels diferents països per comunicar-nos.
Per altra banda és un requisit necessari per obtenir el títol de graduat a la UIB acreditar un nivell d’anglès equivalent al B2.
L’IES Can Peu Blanc és conscient d’aquesta realitat i dóna al seu alumnat la possibilitat d’accedir als exàmens de l’escola oficial d’idiomes després d’una preparació adequada a càrrec d’un professorat molt implicat. Tot això dintre del marc de EOIES.
Es tracta d’un programa de col·laboració entre els centres d’Educació Secundària i les Escoles Oficials d’Idiomes, dirigit a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat. En el marc d’aquest programa l’alumnat és tutoritzat i avaluat atenent els criteris i nivells dels ensenyaments impartits a les Escoles Oficial d’Idiomes (EOI) i pot obtenir, d’aquesta manera, el certificat oficial de les EOI.
